Basada en experiències acumulades en més de 20 anys de tractament de la infecció de metges que atenen a persones amb VIH/sida. L’objectiu de l’obra és aproximar el lector a la realitat de la malaltia, mostrant a través de personatges i situacions quotidianes com el problema afecta tothom. L’obra també és un instrument de prevenció entre els joves. A més de la informació, les històries narrades permetran als lectores identificar-se amb situacions en què poden ser els protagonistes.
Desperto en el món feliç, obro els ulls i veig moltes nenes petites al carrer. Amb cuetes, vestidets roses, ulls atmetllats i rialles innocents. Criatures que donen nous colors i omplen les necessitats afectives de pares que miren documentals al televisor. I lluny, milers de ventres digereixen que es poden comprar els fruits i germinar els diners. Agraeixen a la misericòrdia —i no a l’atzar— una o dues coses. Són menuts forats irreversibles de mares invisibles d’un país gestador d’absències que canvia vida per divises. Tanco els ulls i somnio que no només creixen nenes en el meu món feliç.
A Les catedrals del cotó (1876-1905), Francesc Cabana adopta la mateixa estratègia que li ha donat èxit en títols anteriors com Els anys de l’estraperlo o El cabaler de Cerdanya. És a dir, el relat d’episodis històrics, dels quals Cabana té una documentació exhaustiva i precisa, a partir d’uns personatges ficticis creats amb molta vivesa. En el present volum l’autor reporta els anys de la puixança del tèxtil cotoner, l’episodi de la bomba al Liceu, el desenllaç de la guerra de Cuba, el trasbals de la fil·loxera, la planificació de l’Exposició Universal, etc. En definitiva, la crònica d’una gran transformació social que ha conformat la Catalunya d’avui.
Vol ballar un tango amb mi, senyor Vivaldi?
En aquest llibre, Pilar Cabot ens ofereix una mostra dels diversos temes que li interessen: l’amor, que és, sobretot, celebració joiosa i sensual d’un mateix i de l’altre; la captació de l’instant en què es produeix, ja sigui en la natura o en l’interior de la poeta, un efecte remarcable per la seva bellesa o singularitat; l’alliberament, gràcies a la reflexió sobre la pròpia experiència, dels molts prejudicis (derivats de la religió i el sexe, sobretot) que coarten la llibertat de les persones; la descripció subjectiva del procés de l’escriptura com a acte d’autoafirmació vital i literària… Però, per damunt d’aquesta diversitat d’interessos temàtics, hi ha la presència constant de la música, la qual actua com un catalitzador que relliga els poemes en una unitat que es caracteritza pel to joiós, per la musicalitat sempre canviant del vers i per la precisió en l’ús d’imatges i paraules.
La teranyina és el relat de les maquinacions i els moviments calculats dels membres de can Rigau per tal de conquerir el poder a la fàbrica i el control de la família. Novel·la que obre el cicle de Feixes —que continua amb Fra Junoy o l’agonia dels sons i amb Llibre de preludis—, presenta una meditació sobre l’eròtica del poder i el plaer de controlar la vida de les persones més properes, inclosos els parents, guarnida amb una sàvia combinació d’intriga, sorpresa, enigma i les complicacions d’un marc històric irrepetible: la Setmana Tràgica.