Disclaimer

Una novel·la per vibrar i tornar a creure en la força de les aventures. Aquesta és la insòlita i meravellosa història de Biel Freixa, un jove picapedrer de Ripoll que, traït i amenaçat de mort, ha de salvar la seva vida i la d’aquells que estima acomplint una perillosa missió molt lluny de les seves terres. Però Qurtuba (Còrdova), capital del califat, seu de la biblioteca més gran del món i paradís dels sentits, l’ambigüitat i els secrets… és també una ciutat plena de lladres, espies i assassins.<

Conjunt de narracions, unes d’ambient oriental, petites paròdies de temes romàntics, en les quals situacions i personatges es converteixen en ninots d’un grotesc no sempre aconseguit. Els noms són un simple joc fonètic d’adaptació de paraules catalanes: Alí-Babau, Mohamat-AlíKates, Zelamira, Ben-Rifat, Alí Babalá, etcètera. No hi ha, en elles, una paròdia d’autèntica transcendència. La seva finalitat resideix en la mateixa caricatura, i en les possibles conseqüències humorístiques. Altres són les narracions de tema gitano, en les que l’observació i recreació de fets, tipus i expressions estan ja però al seu abast. Malgrat això, Vilanova no penetra en l’entranya de la seva psicologia, sinó que es limita als elements pintorescos de la seva superfície. Les narracions que dominen per la seva quantitat i temàtica són les de tema barceloní, aquelles a través de les quals la petita Barcelona menestral de fins del segle XIX es converteix en un vertader mite literari. Tot un món bigarrat de la petita Barcelona de carreters i cotxers, de vigilants i serens, de venedors ambulants, de petits dentistes, de xafarderes, de dones dominadores i homes febles, etc., és recollit en les narracions del nostre autor amb tota el seu humanitat palpitant i densa, viva i difícil.<

Captain Ean Tephe is a man of faith, whose allegiance to his lord and to his ship is uncontested. The Bishopry Militant knows this -- and so, when it needs a ship and crew to undertake a secret, sacred mission to a hidden land, Tephe is the captain to whom the task is given.

Tephe knows from that the start that his mission will be a test of his skill as a leader of men and as a devout follower of his god. It s what he doesn t know that matters: to what ends his faith and his ship will ultimately be put -- and that the tests he will face will come not only from his god and the Bishopry Militant, but from another, more malevolent source entirely...

Author John Scalzi has ascended to the top ranks of modern science fiction with the best-selling, Hugo-nominated novels Old Man's War and Zoe's Tale. Now he tries his hand at fantasy, with a dark and different novella that takes your expectations of what fantasy is and does, and sends them tumbling.

Say your prayers...and behold The God Engines.

About the Author

Author John Scalzi has ascended to the top ranks of modern science fiction with the best-selling, Hugo-nominated novels Old Man's War and Zoe's Tale.

Recull pòstum de l’autor que inclou varis relats, un sainet i dos articles amb motiu dels Jocs Florals de 1880 i 1901.<

En una societat no gaire allunyada en el temps, la informàtica sembla que ho haurà de controlar tot. I el consum podria esdevenir fins i tot obligatori, i la publicitat, omnipresent. Si fos així, es podria acceptar l’oposició d’una sola persona a un sistema tan estructurat? Els més joves pensen que, demà, podran canviar les coses.<

Pierre Vilar és un dels historiadors francesos que més s’han ocupat de temes hispànics i, especialment, de la història de Catalunya. Aquest llibre recull el text que va escriure com a introducció a la Història de Catalunya en vuit volums que Edicions 62 li va encarregar de dirigir l’any 1986 i que sintetitza les idees fonamentals que hi ha darrere el fet d’explicar la història d’un país com el nostre; sense la necessitat d’haver-ne de defensar i demostrar la identitat i, per tant, fugint de romanticismes. I és que, com diu Vilar, la història no és tan sols relat, sinó també anàlisi, explicació.<

En aquesta biografia, el doctor Pere Villalba, un dels primers especialistes actuals en Ramon Llull, acosta al públic el que sabem avui sobre el personatge. I ofereix un Llull essencial amb totes les claus, imprescindible per als qui vulguin endinsar-se a la seva figura en la commemoració del setè centenari de la seva mort.<

Mort de dama és, avui, un clàssic contemporani de les lletres catalanes. Villalonga elabora, al voltant de l’agonia d’una aristòcrata ciutadana, l’acta notarial de l’enfonsament d’una Mallorca que mor amb ella. I basteix aquest fresc d’època a través d’uns personatges paradigmàtics, veritables arquetips. Així, l’ambivalència de l’autor envers el món dels botifarres mallorquins se’ns presenta a partir del dualisme representat per dona Obdúlia Montcada i dona Maria Antònia, la baronessa de Bearn; xarona i libidinosa, vulgar, la primera; discreta i elegant, paradigma d’una vella cultura, la segona. També sorgeixen, al voltant de l’agonia de dona Obdúlia, altres personatges típics del món illenc: Aina Cohen, la poetessa xueta i reprimida en la qual l’autor volgué satiritzar l’Escola Mallorquina, els poetes noucentistes de l’illa; el marquès de Collera, adornat amb totes les incompetències del polític mallorquí de la Restauració, i potser de totes les èpoques, i un cor de veus mesocràtiques en boca de personatges secundaris, caricatures d’ells mateixos. Lluny, a l’altra part de la ciutat vella, per Gènova i El Terreno, s’agita un món nou d’estrangers que parlen llengües bàrbares, amb dones que fumen, beuen whisky i neden a l’hivern.<

L’hereva de dona Obdúlia, de Llorenç Villalonga, és un retrat irònic de l’alta societat mallorquina de meitat segle XX, que l’autor dibuixa o caricaturitza amb una ploma brillant, àcida, corrosiva, intel·ligent i divertida. Al llibre tornen a ser protagonistes els membres de la família dels Bearn, les seves hipocresies, vicis i decadències, enmig d’una societat on conviu la manca de cultura dels uns i els aires de grandesa dels altres, l’esnobisme, les façanes de cara a la galeria i els peus de fang. Llegir aquesta novel·la és tot un plaer per als sentits, que no es pot perdre cap amant de la literatura, ni cap estudiós de l’ànima humana.<

La novel·la de Palmira segurament passa desapercebuda entre Mort de Dama i Bearn però és una petita joia literària en la qual Llorenç Villalonga descriu el cant del cigne d’una societat antiquada que queda arraconada per una nova generació. En aquesta obra apareixen els que seran els protagonistes de Bearn, és a dir Don Tonet i Dona Maria Antònia o, el que és el mateix, els alter ego de l’autor i de la seva esposa Teresa Gelabert, i no cal dir que la societat que es perd és la seva. De la novel·la es desprèn —avenint-se amb Proust— que no hi ha més paradisos que els perduts, tot i que serà a Bearn on realment Villalonga faci tal afirmació.<

Bearn, la més coneguda de les novel·les d’en Llorenç Villalonga, és una novel·la de maduresa, de la maduresa de l’autor. A les catàstrofes grotesques de dona Obdúlia Montcada i de Palmira i a la neurosi i civilitzada malenconia d’Alícia Dillon i Sílvia Ocampo ha succeït el seny de Maria Antònia, exquisidesa femenina entrevista ja per l’autor des de la seva primera obra i que sembla personificar persones que li han estat, al món, particularment estimades. Com a Il gattopardo, de Lampedusa, que Villalonga va traduir, un món s’acaba, el seu. I és que, per a què res canviï, tot ha de canviar, i, els únics paradisos, són els perduts.<