IV. L’anada a Egipte
«Les propietats de l’ànima vegetativa, que també s’anomena concupiscible, són desitjar el nodriment, cercar-lo, adelitar-s’hi quan el troba i sentir dolor quan li manca, escollir els nodriments adients i rebutjar els que li són contraris, i conservar la cosa, així quant a l’individu i quant a l’espècie. La conservació de l’individu s’obté amb la nutrició, i la conservació de l’espècie mitjançant la generació. Aquesta conservació s’anomena rectificació física. Aquesta ànima té cossos que no són de carn, membres compostos de parts iguals, semblants entre ells, i té diverses potències: atractiva, retentiva, digestiva, expulsiva, nutritiva, augmentativa i formativa. Del conèixer i del sentir té la facultat de distingir les sis bandes de l’espai, trametre les venes en direcció als llocs humits i dirigir els nervis cap als punts que han d’ésser amples i defugir els que han d’ésser estrets». Aquest era el text que del filòsof d’Al-Andalus Ben Al-Sayyid llegia el soldà d’Egipte o, més ben dit, es feia llegir, preocupat com estava per les múltiples i fastiguejadores petites malures, mentre bevia, còmodament assegut, una tassa de te i intentava distreure’s del neguit que li produïa la lletra del poderós rei dels francs.
Tomàs considerava la seva aventura com una meravellosa experiència i vivia uns moments d’exaltació a res equiparables, i pensava, moltes vegades, si no pertanyia al món dels mortals o travessava un període de febre o d’al·lucinació. Això fou els primers dies. Hi havia, però, un tal aire de normalitat en tot allò que succeïa, l’aventura havia estat proposada i iniciada amb una lògica aparent tan travada, que Tomàs, dintre la totalitat de l’absurd i la quimera, arribà a justificar i compenetrar-se amb els esdeveniments. Això era cert fins al punt que quan, a l’illa de Rodes, el gran Mestre de l’Hospital es mostrà un xic reticent envers els catalans, Tomàs, en un rapte d’ira, i abusant dels avantatges de la seva increïble situació personal, blasmà el cavaller i, anticipant-se aproximadament un segle, li retragué, amb gran estupefacció d’aquest, els gran benifets que l’orde hauria d’agrair als encara no nats Anton Fluvià i Pere Ramon Sa-Costa, grans figures del futur. Tomàs demostrava un gran zel, sabent revestir-se d’autoritat, i planejà la ruta de l’expedició amb l’ajuda de Pere Llobet, que coneixia les coses de la mar més que deu almiralls plegats. Així resultà que el que primer calia fer era anar a Egipte a entrevistar-se amb Al-Kasim, per intentar el camí d’Etiòpia; d’allà, una vegada localitzada la terra del Preste Joan, solcant el mar Roig i travessant les planures desertes de l’Aràbia i la gran Tartària, investigar el reialme del petroli; tot seguit, Tomàs es reuniria amb Pere Llobet, a Haffa i, després d’embarcar-se en la galera, navegarien cap a Xipre, en direcció Bizanci. En l’endemig, Tomàs confiava rebre noves de Chevreuil et Frères.
La galera, doncs, salpà cap a Alexandria, on el cònsol, Guillem Barquet, els rebé amb grans mostres d’alegria. Era un home extraordinàriament afectuós i col·leccionava gats d’extrema fantasia. A la nit donà una festa a l’alfòndec, per celebrar l’arribada de Tomàs, a la qual foren invitats tots el mercaders catalans; s’abstingué, però, d’anar-hi, el frare menoret Ramon Sintes, que tenia cura del culte a l’església de Santa Caterina, annexa a l’alfòndec, i que degué pensar que, com de costum, la festa no tindria res d’edificant. Certament, fou quelcom d’esplendorós i, en atenció a l’enviat reial, hi abundà el vi i la vianda i, a les acaballes, vint dansarines del país feren una exhibició de la dansa del ventre, petita mostra del refinament oriental. Tomàs fou acaparat per l’amfitrió, que demostrava una aguda curiositat per l’empresa que aquell duia entre mans; però, després de molt bregar, es convencé que no era possible de treure’n l’entrellat i abandonà el camp. També intentà fortuna Galeazzo Conti, el cònsol dels genovesos, que d’una manera inexplicable es trobava a la festa, car no hi havia estat invitat, el qual, una mica begut, deia a Tomàs:
—Quando si tratta di Barcellora è sottinteso que la parola «viaggi» comprende non solo i pellegrinaggi, ma anche i viaggi «d’affari». —I eructà.
L’endemà, Tomàs partí cap al Caire, residència d’Al-Kasim, amb un seguici de deu homes aguerrits, que havien estat prèviament seleccionats per Pere Llobet. Aquest i Tomàs s’acomiadaren, convenint ambdós que la galera romandria un mes a Alexandria, sota pretext de mercadejar, i que, després, partiria cap a Haffa, i escamparen la veu, sobretot en vistes als genovesos i als venecians, que duien pelegrins a Terra Santa. La galera romandria a Haffa, el temps que calgués, esperant Tomàs, que no podria assegurar cap data concreta.
Sortiren d’Alexandria a bona hora, evitant la gran calor que aviat atuiria la ciutat.