XI. L’emperador-sacerdot

El molt cristianíssim Preste Joan no es trobava, però, en aquells moments a Addis, sinó als Grans Boscos de Cedres, per presidir la Festa de la Poesia, i deixava dit i encomanat que es pregués a la benvolença de Tomàs de fer un xic més de camí per tal de donar-li personalment la benvinguda. Sojornaren, doncs, un dia a Addis, ciutat de molt meravelloses qualitats, i descansaren de la fatiga del viatge.

El Preste Joan era un home alt i prim, amb un rostre d’on irradiava la bondat. Rebé Tomàs, voltat de la seva cort, en una ampla clariana del Bosc de Cedres, que era frondosíssim. Tan bon punt com veié Tomàs prostrar-se-li als peus, es llevà del seu setial i el féu aixecar paternalment.

—Fill meu, seu al meu costat i conta’m la història del teu viatge, i les virtuts del teu rei i dels altres reis cristians de qui no tenim cap referència exacta. Sé que has estat a la terra d’Ulm, i això m’entristeix, i sé el que representa per a un cristià. El nostre reialme, malauradament, és com una flor voltada d’espines. Seu i conta’m.

Tomàs, corresponent a l’expectació de la cort i a l’interès del Preste Joan, contà la història de les seves aventures en tot allò que li era permès. Exagerà una mica el poder i la reputació del molt alt Senyor Rei d’Aragó i exhortà aquells cristianíssims fidels a mantenir-se ferms, com un illot en la tempesta, i atentament vigilants contra els enemics de la fe. Féu unes consideracions de tipus polític, insinuant discretament el que podria ésser una possible aliança o almenys un més estret contacte amb els reialmes cristians d’Occident, sobretot amb el d’Aragó, i acabà deixant admirats tots els vassalls del Preste Joan en revelar-los la fortíssima i exemplar devoció del monarca de Barcelona per la molt noble, prudent i discretíssima santa Eufrigis, patrona de la Triple Virtut.

Tomàs veié un rastre d’emoció en els ulls de tots els presents, singularment en els del Preste Joan. Cregué arribada l’hora.

—El devotíssim molt alt Rei d’Aragó, el qual, per cert, trametia a Vostra Cristianíssima Persona uns presents particularment escollits, i que s’han perdut durant el desgraciat viatge per les terres d’Ulm, m’envia, Sereníssim Senyor, per tal d’ofrenar-vos la seva fraternal estima i, també, per demanar de la vostra sobirana magnificència, precisament, una relíquia de la tan afamada santa Eufrigis, amb el benentès d’estar a la recíproca per a qualsevol sant català, que n’hi ha d’immillorables i de miraculositat provada, o per tot altre afer que sigui del vostre interès, i proposa el manteniment de relacions perdurables en tot allò que pugui concernir la fe i, si és possible, també el tràfic de mercaderies.

Es féu un silenci. El Preste Joan s’alçà del seu setial i digué:

—En nom de les tres Virtuts Teologals, jo et beneeixo, noble cavaller Tomàs, enviat del molt alt Senyor Rei d’Aragó, germà nostre, al qual direu que accepto emocionat el tracte fraternal que tan gentilment ofereix. Direu així mateix que la vostra bella paraula m’ha tocat directament el cor en manifestar la santa devoció reial per la verge màrtir Eufrigis, patrona nostra i dels nostres vassalls i protectora del reialme de la Triple Virtut contra els atacs dels nostres aferrissats enemics, que són els mateixos que els de la resta de la Cristiandat; que accedim gustosos a lliurar-li la preada relíquia i que, per demostrar fins on arriba el nostre afecte fratern, li lliurarem, íntegre, tot el braç dret de la santa, inflamats com estem per l’orgull de saber que, dies a venir, serà venerat en la molt noble ciutat de Barcelona. Direu, també, al vostre estimat sobirà, germà nostre, que prenem en consideració els seus molt savis projectes per a la defensa de la fe, i li preguem que faci per manera de tenir, prop nostre, un ambaixador acreditat que ens doni a conèixer el seu parer en totes les qüestions en què sigui necessari. Ítem, direu que no ens oposem al mercadeig, ans al contrari, si és que això és factible, veuríem amb bons ulls tota mena de tractes en aquest aspecte. I ara, fill meu, rep una segona benedicció, aquesta solemne, i tramet-la al meu estimat germà, el sobirà d’Aragó, a qui desitjo molta prosperitat i llarga vida.

Això digué el Preste Joan, i els cavallers l’aclamaren.

Més enllà dels arbres, la cara de monsieur Dupont s’il·luminà amb alegria. Aquell matí demanà, com a desdejuni, cafè amb llet, un parell de croissants, mantega i melmelada. Somrigué a Ramon Serra amb un aire gairebé jovial i que traslluïa una íntima satisfacció.

—No sé res del que em dieu. Això no obstant, no m’agrada resultar antipàtic. És probable que a l’Arxiu Reial de Barcelona pugueu satisfer el vostre desig. No és segur, però. Si voleu, us donaré l’adreça de la nostra corresponsalia de Barcelona, que és al número 3 del carrer de Les Trompetes del Rei Jaume I, on estaran encantats de facilitar-vos el que convingui, si hi aneu de part meva. El meu nom és Dupont, per servir-vos. Dupont, gerent de Chevreuil et Frères.

La Festa de la Poesia resultà esplèndida. Tomàs seia a la destra del Preste Joan, però a penes si s’informà d’alguns versos escadussers, a causa del seu estat febril. Tomàs estava massa atrafegat assaborint l’èxit de la seva gestió.