8

1994

Un membre pietós de la fraternitat el va dur amb cotxe fins al Bloc. En Ted recordava fragments de la sortida de la casa i d’haver sigut introduït en un cotxe vermell petit. Del trajecte en si, no en recordava res. Es va despertar al seu llit per art de màgia, completament vestit i adolorit.

En Justin, per la seva banda, havia decidit anar-se’n de la festa quan la possibilitat de vomitar sobre la Tessa va començar a adquirir dins del seu cap proporcions de certesa. Ella li va fer prometre que es tornarien a veure aviat —cosa que en Justin va fer immediatament—, i ell li va dir, en un rampell d’èbria sinceritat, que mai no s’ho havia passat tan bé amb una dona, cosa que era completament certa. Abans d’anar-se’n va buscar en Ted pertot arreu, sense saber que en aquell moment era atacat per cinc membres de la prestigiosa FSK. En Justin va suposar que en Ted ja no era a la casa i va tornar al Bloc caminant tot sol. Va vomitar un cop pel camí i un altre quan va arribar. El seu company no era al llit, però no es va preocupar gaire.

Quan en Justin es va despertar i va veure en Ted estirat al llit del costat sí que es va amoïnar. Al principi es va pensar que estava mort; tenia la cara com una cirera inflada, i sang pertot arreu. Un cop va comprovar que respirava, es va començar a tranquil·litzar.

En Ted es va negar a anar a la infermeria. Es va quedar tres dies tancat a l’habitació, pràcticament sense sortir del llit. Durant aquest temps, la cara se li va desinflar considerablement i va poder tornar a les seves obligacions amb unes ulleres de mirall. La lleu coixesa que li va quedar va anar desapareixent de mica en mica. Ningú, excepte el seu company d’habitació (i per descomptat els cinc covards que el van atonyinar), no va saber el que havia passat a la tercera planta de FSK.