27

Època actual

Per algun motiu, en Lee es va pensar que amenaçar en Ted amb l’encenedor podia ser una bona idea. O bé el cop li va impedir pensar amb claredat i en Lee mai no havia sentit a parlar dels vapors de la gasolina, perquè tot just la petita flama es va convertir en una gran bola de foc, la cara se li va transformar per la sorpresa. L’ull inflat se li va obrir al màxim abans que el guàrdia comencés a espolsar-se amb una dansa frenètica, cridant de dolor atrapat en una esfera de flames.

La Laura i en Ted no van tenir gaire temps per reaccionar. Una paret de foc va avançar cap a ells i els tentacles blaus de les flames es van enfilar pertot arreu. Se’n van allunyar tan ràpid com van poder en direccions oposades. Els crits d’en Lee eren cada vegada més esgarrifosos. L’olor de carn cremada omplia l’estança.

El soterrani es va dividir en dos i la Laura va quedar atrapada al costat oposat de la porta. Quan el guàrdia feia els últims crits agònics, ella intentava buscar la manera de passar a l’altra banda, però el foc havia format una barrera que avançava cap on era ella; el fum era cada cop més dens. Les bombetes explotaven d’una en una, pintant una nova realitat taronja i bategant. Les rates xisclaven.

En Ted li cridava que anés cap a la part del darrere mentre intentava moure el sofà verd, on encara no havien arribat les flames, per formar un pont amb l’ajuda d’una taula i uns trastos apilats. No va funcionar. Les flames se li van agafar a la camisa i se la va haver de treure per tapar-se la boca i poder respirar. Va cridar una cosa inintel·ligible.

—Què?! —La Laura era a uns deu metres de distància, però en comptes d’avançar es veia obligada a retrocedir. També es va treure la camisa i respirava a través de la tela, però tot i així començava a notar que les idees li passaven pel cap amb pesadesa.

En Ted ho va tornar a intentar, aquest cop traient-se la camisa de la boca.

—La trapa, Laura. Fica’t a dins i tanca la tapa.

Aquest cop la Laura el va entendre. Tanmateix, es va adonar que seria impossible aconseguir-ho en aquelles condicions. Les flames s’interposaven entre ella i l’obertura del terra.

—Ted, no hi arribo!

Ell li va cridar alguna altra cosa, però la veu va quedar amortida pel crepitar del foc. El fum s’havia tornat molt dens i ja era gairebé impossible respirar fins i tot a través de la tela; la Laura no ho va suportar més i se la va treure de la boca. Un atac de tos la va fer caure de genolls. No havia sigut del tot conscient de la coïssor dels ulls fins que va descobrir que arran de terra l’aire era una mica més respirable. Es va tornar a tapar la cara amb la tela i es va arrossegar per la paret lateral. Es va dir que l’única oportunitat que tenia per aconseguir el seu objectiu era reptar pel costat del sòcol. Hi havia una sèrie de taules d’acer alineades que formaven una mena de túnel pel qual va poder avançar amb relativa facilitat. El foc li va impedir avançar en dues o tres ocasions i es va haver d’enganxar al màxim a la paret i, a vegades, sortir de l’improvisat túnel. A mesura que s’hi acostava el fum es feia més dens, fins i tot allà a terra.

Havia de recórrer només uns vuit metres. Semblava fàcil, però a mig camí va començar a pensar que no ho aconseguiria. Una cortina vermella li barrava completament el pas. Si volia seguir endavant hauria de sortir de sota la taula, però la situació no era gaire millor cap al costat. Quan va mirar enrere, va veure que ni tan sols podia tornar.

Va cridar en Ted a crits, però no va obtenir cap resposta. Havia sortit del soterrani o estava inconscient? La policia estava de camí i arribaria en qualsevol moment; si ella arribava a la trapa i aguantava prou allà dintre, podria cridar fins que algú la sentís des de fora.

Però per a això havia d’arribar a la trapa; no tenia gaire temps. O intentava sortir del túnel i arribar a l’obertura fent una volta, o seguia pel camí més curt i travessava aquella cortina de foc. Ho havia d’intentar, per en Walter.

Es va embolicar el cap amb la camisa, va posar-se el braç al davant com un escut i la va travessar corrent.

L’última sortida
coberta.xhtml
sinopsi.xhtml
titol.xhtml
info.xhtml
dedicatoria.xhtml
cites.xhtml
Section0001.xhtml
Section0002.xhtml
Section0003.xhtml
Section0004.xhtml
Section0005.xhtml
Section0006.xhtml
Section0007.xhtml
Section0008.xhtml
Section0009.xhtml
Section0010.xhtml
Section0011.xhtml
Section0012.xhtml
Section0013.xhtml
Section0014.xhtml
Section0015.xhtml
Section0016.xhtml
Section0017.xhtml
Section0018.xhtml
Section0019.xhtml
Section0020.xhtml
Section0021.xhtml
Section0022.xhtml
Section0023.xhtml
Section0024.xhtml
Section0025.xhtml
Section0026.xhtml
Section0027.xhtml
Section0028.xhtml
Section0029.xhtml
Section0030.xhtml
Section0031.xhtml
Section0032.xhtml
Section0033.xhtml
Section0034.xhtml
Section0035.xhtml
Section0036.xhtml
Section0037.xhtml
Section0038.xhtml
Section0039.xhtml
Section0040.xhtml
Section0041.xhtml
Section0042.xhtml
Section0043.xhtml
Section0044.xhtml
Section0045.xhtml
Section0046.xhtml
Section0047.xhtml
Section0048.xhtml
Section0049.xhtml
Section0050.xhtml
Section0051.xhtml
Section0052.xhtml
Section0053.xhtml
Section0054.xhtml
Section0055.xhtml
Section0056.xhtml
Section0057.xhtml
Section0058.xhtml
Section0059.xhtml
Section0060.xhtml
Section0061.xhtml
Section0062.xhtml
Section0063.xhtml
Section0064.xhtml
Section0065.xhtml
Section0066.xhtml
Section0067.xhtml
Section0068.xhtml
Section0069.xhtml
Section0070.xhtml
Section0071.xhtml
Section0072.xhtml
Section0073.xhtml
Section0074.xhtml
Section0075.xhtml
Section0076.xhtml
Section0077.xhtml
Section0078.xhtml
Section0079.xhtml
Section0080.xhtml
Section0081.xhtml
Section0082.xhtml
Section0083.xhtml
Section0084.xhtml
Section0085.xhtml
Section0086.xhtml
Section0087.xhtml
Section0088.xhtml
Section0089.xhtml
autor.xhtml