7. Matèria i esperit
No sabem si en les terres del Penedès hi hagué gaire vida humana en el paleolític inferior, només se n’han detectat indicis. Sembla que s’han trobat jaciments a Orce (Jaén) de més d’un milió d’anys. Però la seu indiscutible de l’home més primitiu es troba a l’Àfrica.
Heus ací les conjectures possibles deduïdes del poc que en sabem:
La matèria i l’esperit no apareixen com coses separades. L’activitat productiva: cacera, recol·lecció i pesca superava amb escreix les necessitats de supervivència i de reproducció. A més del fet que no cessa de créixer la població, apareix, de seguida, una plusvàlua, un excedent, que es destina a un nou consum, al qual podríem dir consum social. L’animal abandonava l’excés de cacera que no es podia empassar. L’home enceta al costat del consum de subsistència un consum social. En aquells temps reculats no existia la propietat privada. Però ja existia la feina com a font de producció. Ja funcionava l’empresa.
Tota l’horda feinejava conjuntada. I aviat sorgiria el capital.
Un dia es féu foc a sota d’un cap de bestiar mort, penjat d’una branca. Aquella peça sobrera no s’havia pogut consumir. L’horda ja estava tipa. Al cap d’uns dies descobriren que el cap de bestiar fumat no es corrompia.
Així nasqué la primera tècnica de conserva. Després l’home aprengué a conservar amb la sal i amb altres mitjans. Una peça que no es menja i es conserva és un bon estalvi. Quan no hi ha cacera dóna bo de llescar un bon tall de be fumat. Esdevenia tot un capital amagat al fons de la cova. Capital ve de cápite cap (de bestiar).
I, què en feia de la producció sobrera? En què consistia l’incipient consum social?
Aquell home del paleolític inferior era eficaçment material i profundament espiritual. Se l’ha titllat d’animista despectivament, perquè li vibrava l’ànima. Jutja pels fets, tu, lector, si la seva ànima no mereixia un gran respecte.
Amb l’excedent creà la primera expressió de la sacralitat: els sagraments originals.
- El Banquet sagrat o la festa de l’horda. De tant en tant es reunien, plens de joia, a celebrar un àpat extraordinari al llarg del qual s’estrenyia més l’amistat i la intimitat de tots amb tots.
- L’Animació de la festa o el sacerdoci profètic, sobretot exercit per dones. Era la procreadora de la nació i, per tant, la més sensible a l’esperit comú.
- El Matrimoni, matri-munus, l’ofrena de la millor captura a les dones gestants i lactants. Dona, giné en grec, produeix nació, genos en grec. Es mereix doncs, el millor present.
- El sagrament dels Febles o, en llenguatge modern, la seguretat social, l’ofrena de les altres captures sobreres als malalts, febles, vells.
Aleshores el sagrament no era només signe de l’esperit era també una bona realitat material. Eucaristia, Ordre sacerdotal, Matrimoni, Sagrament dels malalts són noms moderns de gràcies antigues. Els animals no fan festes, no tenen animadors, no fan tracte especial a la mare, al malalt, al vell. En el primer home economia i esperit anaven junts.