6. Crida

Que quedi ben clar que la nostra proposta no es presenta ni com a «veritat» tancada, ni com a panacea definitiva, sinó que es presenta com un instrument per a poder confirmar o infirmar qualsevol hipòtesi pro-«científica» a través de la corresponent i prudent experimentació social; per aquest motiu, estem oberts a la col·laboració i a la crítica per part de tothom, i agrairem qualsevol observació o suggerència que se’ns vulgui adreçar; el nostre agraïment serà tant més sincer i amical com més objectivament severa serà la crítica.

Finalment, cal dir que el que proposem s’està posant en pràctica per uns altres —els amos i plutarques del món-contemporani—, però no en el nostre profit. Cal mobilitzar doncs tota l’energia revolucionària disponible. Allò que és tècnicament possible, esdevindrà realitat concreta tan aviat com un poble estigui íntimament convençut d’aquesta possibilitat; i això, per simple energia íntima d’aquest poble, i sense cap necessitat d’acudir a la violència.

La violència com a única força generadora de revolucions socials no deixa de ser un fals mite; llancem doncs des d’aquí una crida a la revolució de no-violència intel·ligent i activa de tots els pobles de la terra contra tota misèria material, ja que aquesta és la pitjor i més criminal violència que es pugui imposar sobre llurs persones comunitàries.