10. Primera divisió del treball i de la propietat
Com entrà en el món dels homes l’especialització?
Avui vivim en una societat d’especialistes. El més especialitzat és buscat per les empreses i es fa ric. Sobren treballadors no qualificats però en falten en les especialitats punta. Les noves i altes tecnologies pateixen set de personal preparat.
I tanmateix això violenta la natura. La persona humana és naturalment globalitzadora, és feliç canviant de feina, fent coses diverses i coneixent les implicacions de conjunt. El cos humà que sap i pot fer tantes coses diverses pateix la pitjor de les tortures obligat a seure cada dia vuit hores en un banc d’una cadena de muntatge repetint sempre un moviment monòton o teclejant en un ordinador amb els ulls neulits davant una pantalla fluorescent.
La primera especialització històrica de què tenim esment, succeí davant el primer avís de la naturalesa quan escassejava la recol·lecció de fruits, la cacera i la pesca. Dintre de l’horda, farà uns cent mil anys, s’instituïren petits grups de captura especialitzats. Un grup caçava el cérvol. Un altre captava mel. Un altre s’especialitzava en els cocos o plàtans de les altíssimes palmeres. I un darrer en la pesca de l’astuta truita de riu. Aquests clubs especialitzats de cacera, pesca o recol·lecció, es coneixen amb el nom de «tòtems». Al principi els arqueòlegs es pensaven que eren unes misterioses societats secretes envoltades de críptics ritus iniciàtics, les «totemitzacions».
Després s’ha vist que l’essència dels tòtems és la producció especialitzada, amb invents de tècniques originals per a més eficàcia. I tot això, progressivament envoltat de cultures i tradicions artístiques i sacrals molt expressives. Avui dia certes penyes de caçadors o pescadors s’assemblen bastant a aquells primitius tòtems: «Els Cérvols», «Les Àguiles», «Els Bisons», «Les Abelles», amb els seus tabús rituals.
- La intel·ligència humana inventa l’especialització dintre del conjunt de l’horda per defugir l’escassetat incipient. Així es torna a produir excedent.
- La captura especialitzada fa néixer en la humanitat, sembla que per primera vegada, la propietat privada en el si de la propietat comunitària. Era una propietat privada molt rudimentària, molt incipient. No era individualista, era de grup, era de tòtem. Cada tòtem restava amo de la seva captura especialitzada, sobretot a partir del moment en què els tòtems s’han allunyat molt de la seva base de l’horda i no poden tornar durant mesos. Cada tòtem adquireix una personalitat dins de l’horda i aquesta personalitat el duu inexorablement cap a la propietat.
És un concepte fals i simplista aquell dels qui neguen la propietat privada ras i curt. Tota persona individual o col·lectiva que no té propietat privada és com una ànima sense cos. A la llarga serà víctima de despersonalització. És cert que hi ha una idolatria de la propietat, com si fóssim allò que tenim. No som cos. Tenim cos. No som les nostres propietats però tenim propietats.
I parem esment que tot això sempre és dintre del conjunt de la comunitat d’horda i de la propietat conjunta: tant l’especialització creativa com l’especialització consumptiva.
Varietat i riquesa dins de la unitat i l’harmonia.