La moneda: unitat abstracta de mesura

En les societats en què, a causa de la seva complexitat i el seu tipus de relacions productives, els béns útilitaris són intercanviats, apareix el mercat: lloc d’intercanvi de mercaderies.

En la mesura que el mercat creix, es necessita fer equivalents els intercanvis de mercaderies: la moneda primitiva apareix, doncs, com a unitat abstracta de mesura, que en ésser assignada lliurement, entre dues lliures persones contractants (comprador i venedor) a cada mercaderia elemental dóna en el mercat els preus, els salaris i diner. (Les darreres investigacions sobre l’origen de l’escriptura a l’Àsia Sudoccidental documenten, a partir del 8.500 aC, l’existència d’instruments monetaris sense valor intrínsec, que serviren per a mesurar el valor dels intercanvis, especificar les mercaderies i que, progressivament, personalitzaren els agents del mercat. Vegeu «Investigación y Ciencia» número 23, agost 1978, «El primer antecedente de la escritura», Denise Schmandt-Besserat; i número 91, abril 1984, «Números y medidas…», Jöran Friberg).