3. La hipòtesi de treball

La formularem d’una manera intuïtiva, sense entrar en majors precisions. Diem que, «de l’utilitarisme canviari (és a dir, de mercat) privat en resorgeix, automàticament, per la rica interconnexió de les vocacions, associacions, empreses, invencions…, un nou utilitarisme comunitari, sota forma d’excedents de producció i amb la garantia subsidiària dels excedents dels comptes corrents».

Una molt rudimentària (i no definitiva) anàlisi i matematització de la hipòtesi exposada —una matematització, és a dir, logicització perfecta de la hipòtesi és el requisit indispensable del procediment «científic», com hem vist abans— ens porta a:

  1. Analitzar el mercat en dos sectors complementaris, que anomenarem «Pu» (producció = conjunt de tots els béns utilitaris produïts) i «Hpu» (hisenda privada = conjunt de totes les retribucions a les forces utilitàries productores privades, que són el treball, el capital, l’empresa i l’invent).
  2. formular la nostra hipòtesi de la següent manera:

( Pu / Hpu ) > 1

això és, la producció dividida per la hisenda privada dóna sempre una quantitat superior a 1, la qual cosa vol dir que la producció és més gran que la hisenda privada.

Això vol dir doncs que:

Pu - Hpu > 0

la diferència entre la producció i la hisenda privada és sempre més gran de zero.

Aquesta diferència entre Pu i Hpu és precisament el «bé comú segon» que postulem, i que anomenem «hisenda comunitària»:

Pu - Hpu = Hku

això és, la diferència entre la producció i la hisenda privada és igual a la hisenda comunitària.

El bé comú mercantil hipotètic se’ns presenta sota forma d’uns excedents de producció per sobre del poder de compra privat (o hisenda privada, ja que el poder de compra privat està constituït per la retribució salarial a les forces productores privades) i compta amb la garantia dels excedents de comptes corrents (saldos positius a cada tancament d’exercici).

Aquests excedents són el fonament de la invenció de diner, activitat fins ara reservada als banquers, però que nosaltres volem posar en comú «imperialització». Es pot inventar tant diner com excedent mercantil hi hagi: per altra banda, la invenció de diner en la mesura exacta corresponent al «bé comú mercantil» o excedent de mercat és la condició de la sortida de les crisis inflacionistes-deflacionistes, ja que suposa el retorn a l’equilibri de mercat, equilibri entre producció total i hisenda total, expressat per la fórmula:

Pu / (Hpu + Hku) = 1

L’equilibri s’aconseguirà creant la hisenda comunitària complementària de la hisenda privada, que constitueixi la retribució adequada de les forces de producció comunitàries.

Suggeriments de nous camins socials, econòmics i polítics
coberta.xhtml
sinopsi.xhtml
titol.xhtml
info.xhtml
Doc1.xhtml
Doc1_00.xhtml
Doc1_01.xhtml
Doc1_02.xhtml
Doc1_03.xhtml
Doc1_04.xhtml
Doc1_05.xhtml
Doc1_06.xhtml
Doc1_07.xhtml
Doc1_08.xhtml
Doc1_09.xhtml
Doc1_10.xhtml
Doc1_11.xhtml
Doc1_12.xhtml
Doc1_13.xhtml
Doc1_14.xhtml
Doc1_15.xhtml
Doc1_16.xhtml
Doc1_17.xhtml
Doc1_18.xhtml
Doc1_19.xhtml
Doc1_20.xhtml
Doc1_21.xhtml
Doc1_22.xhtml
Doc1_23.xhtml
Doc1_24.xhtml
Doc1_25.xhtml
Doc1_26.xhtml
Doc1_27.xhtml
Doc1_28.xhtml
Doc1_29.xhtml
Doc1_30.xhtml
Doc1_31.xhtml
Doc1_32.xhtml
Doc1_33.xhtml
Doc1_34.xhtml
Doc1_35.xhtml
Doc1_36.xhtml
Doc1_37.xhtml
Doc1_38.xhtml
Doc1_39.xhtml
Doc1_40.xhtml
Doc1_41.xhtml
Doc1_42.xhtml
Doc1_43.xhtml
Doc1_44.xhtml
Doc1_45.xhtml
Doc1_46.xhtml
Doc1_47.xhtml
Doc1_48.xhtml
Doc1_49.xhtml
Doc1_50.xhtml
Doc1_51.xhtml
Doc1_52.xhtml
Doc1_53.xhtml
Doc1_54.xhtml
Doc1_55.xhtml
Doc1_56.xhtml
Doc1_57.xhtml
Doc1_58.xhtml
Doc1_59.xhtml
Doc1_60.xhtml
Doc1_61.xhtml
Doc1_62.xhtml
Doc1_63.xhtml
Doc1_64.xhtml
Doc1_65.xhtml
Doc1_66.xhtml
Doc1_67.xhtml
Doc1_68.xhtml
Doc1_69.xhtml
Doc1_70.xhtml
Doc1_71.xhtml
Doc1_72.xhtml
Doc2.xhtml
Doc2_01.xhtml
Doc3.xhtml
Doc3_C00.xhtml
Doc3_C01_0.xhtml
Doc3_C01_1.xhtml
Doc3_C01_2.xhtml
Doc3_C01_3.xhtml
Doc3_C01_4.xhtml
Doc3_C02_0.xhtml
Doc3_C02_1.xhtml
Doc3_C02_2.xhtml
Doc3_C02_3.xhtml
Doc3_C02_4.xhtml
Doc3_C02_5.xhtml
Doc3_C03_0.xhtml
Doc3_C03_1.xhtml
Doc3_C03_2.xhtml
Doc3_C03_3.xhtml
Doc3_C03_4.xhtml
Doc3_C04_0.xhtml
Doc3_C04_1.xhtml
Doc3_C04_2.xhtml
Doc4.xhtml
Doc4_00.xhtml
Doc4_01.xhtml
Doc4_02.xhtml
Doc4_03.xhtml
Doc4_04.xhtml
Doc4_05.xhtml
Doc5.xhtml
Doc5_c1_00.xhtml
Doc5_c1_01.xhtml
Doc5_c1_02.xhtml
Doc5_c1_03.xhtml
Doc5_c1_04.xhtml
Doc5_c1_05.xhtml
Doc5_c1_06.xhtml
Doc5_c2_00.xhtml
Doc5_c2_01.xhtml
Doc5_c2_02.xhtml
Doc5_c2_03.xhtml
Doc5_c2_04.xhtml
Doc5_c2_05.xhtml
Doc5_c3_00.xhtml
Doc5_c3_01.xhtml
Doc5_c3_02.xhtml
Doc5_c3_03.xhtml
Doc5_c3_04.xhtml
Doc5_c3_05.xhtml
Doc5_c4_00.xhtml
Doc5_c4_01.xhtml
Doc5_c4_02.xhtml
Doc5_c4_03.xhtml
Doc5_c4_04.xhtml
Doc5_c4_05.xhtml
Doc5_c4_06.xhtml
Doc6.xhtml
Doc6_00.xhtml
Doc6_01.xhtml
Doc6_02.xhtml
Doc6_03.xhtml
Doc6_04.xhtml
Doc6_05.xhtml
Doc6_06.xhtml
Doc6_07.xhtml
autors.xhtml
autor1.xhtml
autor2.xhtml
autor3.xhtml
notes.xhtml