3. La hipòtesi de treball
La formularem d’una manera intuïtiva, sense entrar en majors precisions. Diem que, «de l’utilitarisme canviari (és a dir, de mercat) privat en resorgeix, automàticament, per la rica interconnexió de les vocacions, associacions, empreses, invencions…, un nou utilitarisme comunitari, sota forma d’excedents de producció i amb la garantia subsidiària dels excedents dels comptes corrents».
Una molt rudimentària (i no definitiva) anàlisi i matematització de la hipòtesi exposada —una matematització, és a dir, logicització perfecta de la hipòtesi és el requisit indispensable del procediment «científic», com hem vist abans— ens porta a:
- Analitzar el mercat en dos sectors complementaris, que anomenarem «Pu» (producció = conjunt de tots els béns utilitaris produïts) i «Hpu» (hisenda privada = conjunt de totes les retribucions a les forces utilitàries productores privades, que són el treball, el capital, l’empresa i l’invent).
- formular la nostra hipòtesi de la següent manera:
( Pu / Hpu ) > 1
això és, la producció dividida per la hisenda privada dóna sempre una quantitat superior a 1, la qual cosa vol dir que la producció és més gran que la hisenda privada.
Això vol dir doncs que:
Pu - Hpu > 0
la diferència entre la producció i la hisenda privada és sempre més gran de zero.
Aquesta diferència entre Pu i Hpu és precisament el «bé comú segon» que postulem, i que anomenem «hisenda comunitària»:
Pu - Hpu = Hku
això és, la diferència entre la producció i la hisenda privada és igual a la hisenda comunitària.
El bé comú mercantil hipotètic se’ns presenta sota forma d’uns excedents de producció per sobre del poder de compra privat (o hisenda privada, ja que el poder de compra privat està constituït per la retribució salarial a les forces productores privades) i compta amb la garantia dels excedents de comptes corrents (saldos positius a cada tancament d’exercici).
Aquests excedents són el fonament de la invenció de diner, activitat fins ara reservada als banquers, però que nosaltres volem posar en comú «imperialització». Es pot inventar tant diner com excedent mercantil hi hagi: per altra banda, la invenció de diner en la mesura exacta corresponent al «bé comú mercantil» o excedent de mercat és la condició de la sortida de les crisis inflacionistes-deflacionistes, ja que suposa el retorn a l’equilibri de mercat, equilibri entre producció total i hisenda total, expressat per la fórmula:
Pu / (Hpu + Hku) = 1
L’equilibri s’aconseguirà creant la hisenda comunitària complementària de la hisenda privada, que constitueixi la retribució adequada de les forces de producció comunitàries.