1. El procediment «científic»

Enlloc de «ciència», parlarem, més tècnicament, d’«empirisme fenomenològic pro-experimental». Aquesta mateixa expressió tan enrevessada ens servirà per a explicar la seva naturalesa:

a) Empirisme fenomènic: entenem per «empirisme» la captació i observació de les realitats concretes, tant les interiors com les exteriors a la nostra persona.

Hi ha dos tipus d’empirismes:

1. l’empirisme «fenomènic» és el que capta i observa els fets (interiors o exteriors) que se’ns apareixen de forma sensible, dins les coordenades d’espai i temps. És l’empirisme psicosomàtic, del «cos» i l’«ànima»;
2. l’empirisme «noümènic» o «metafísic»^[12] és el que capta i observa els fets que resten fora de tota possible experiència sensible (psicosomàtica); aquests fets s’inscriuen únicament en el nostre temps espiritual-interior. És l’empirisme de l’esperit, dels fets «en esperit pur», que transcendeixen quasi infinitament el nostre caos-cosmos psicosomàtic-fenomènic.

La «ciència» és exclusivament empírica-fenomènica: s’ocupa únicament de fenòmens, o sigui, de «realitats aparents-sensibles», que són captades per observació directa (a través dels nostres sentits) o per observació indirecta (a través dels documents deixats pel passat o enregistrats per instruments cada vegada més perfeccionats); alguns exemples d’observació indirecta: la prehistòria comença amb l’estudi dels vestigis deixats per l’home primitiu; una sèrie d’aparells complexíssims permeten l’observació indirecta dels àtoms; etc.

b) Lògica: la lògica és un «artifici intel·lectualista», un instrument (artificial) de pensament abstracte, que no té res a veure amb la intel·ligència concreta. Aquest artifici requereix, com a condició indispensable, la construcció d’un llenguatge propi, rigorosíssim i estrictament unívoc (això és, un únic significat, al llarg de tot el discurs, per a cada element d’aquest discurs).

La lògica consta de dues subdisciplines:

1. analítica dels continguts: la «ciència» se’n serveix per a aconseguir, mitjançant la teoria dels conjunts homogenis, de delimitar amb precisió el seu objecte d’estudi;
2. logística de continents, o càlcul lògic: és un llenguatge absolutament buit de continguts, que disposa d’unes «regles de càlcul» per a construir proposicions correctes. La ciència pren aquestes regles i les aplica a les dades que ha obtingut, per observació i experimentació repetides i acurades, de la realitat fenomènica. Arriba així a formulacions «lògicament correctes» (correctes segons correcció lògica).

c) Pro-experimental: finalment, cal que la «ciència» posi a prova aquestes formulacions obtingudes segons càlcul lògic, contrastant-les amb la realitat pràctica i concreta. Aquesta contrastació de les adquisicions teòriques és l’experimentació —que és a vegades tècnicament molt sofisticada—.

Prenent en compte aquestes tres «característiques» de la «ciència», podem establir el procediment o mètode científic com segueix:

• En primer lloc, cal reunir totes les dades empíriques i experimentals possibles sobre el fenomen objecte d’estudi.
• En segon lloc, el «científic», per un acte de creació intel·lectualista, emet una hipòtesi, és a dir, un enunciat aleatori que explica de manera coherent sense contradir cap llei lògica totes les dades reunides anteriorment.
• En tercer lloc, el «científic» ha de posar a prova aquesta hipòtesi mitjançant un experiment que contrastarà el seu enunciat amb la realitat objectiva: així la hipòtesi serà confirmada o infirmada. En aquesta experimentació, és imprescindible de tenir a punt un instrument de medició del fenomen en estudi, per tal que la comparació entre el comportament hipotètic (segons la hipòtesi) i el comportament real del fenomen elemental estudiat sigui precisa, exacta.

Diguem aquí que qualsevol científic considerarà que és «un vulgar cínic» tot altre científic que s’oposi —per motius manifestament subjectius i amb procediments deslleials d’autoritarisme, negativa de finançament, etc.— a una experimentació tècnicament possible i capaç de confirmar o infirmar experimentalment-estadísticament una hipòtesi de treball important i probable.