51. El diner racional i responsable

Marx deia que el preu de les mercaderies és el treball humà que cal per produir-les. Cada vegada que pago un producte dono al venedor un diner que representa l’esforç que li ha costat a ell fer aquell producte.

La gent es pensava que es pagava la necessitat. No. Es paga el treball. L’aire és molt necessari però no es paga perquè el tenim davant les narius sense treball humà. El diner és, doncs, una cosa sagrada. No se’l pot manipular, ni falsificar, ni devaluar ni augmentar, ni disminuir arbitràriament. Fins i tot les lleis prohibeixen cremar o estripar el diner. El diner és vida humana. L’enverinament del diner és l’enverinament de la vida humana. La manipulació del diner és la Fortuna contra la vida humana. La malversació del diner és la malversació de la vida humana.

Cobrar per allò que no has treballat o que no t’és degut és apoderar-te de la vida dels altres, és sotmetre’ls a una esclavitud dissimulada però real. Ens estranyen les guerres, les misèries, les malalties, les ignoràncies, la delinqüència i no veiem que sembrem totes aquestes coses quan emprem el diner sense racionalitat i sense responsabilitat… El diner és sagrat com la vida mateixa.

Com cal, doncs tractar el diner? Objectivament, amb racionalitat i subjectivament amb responsabilitat.

Aquells primers homes del Neolític encetaren el camí encertat d’una economia en instituir una moneda racional i responsable, que sis mil anys més tard, fou desnaturalitzada, com veurem en el seu moment.

Com és una moneda racional? Una moneda racional respon exactament a una mercaderia real, sigui un bé material útil, sigui un servei útil per a la producció o el consum.

En concret una moneda racional és la constància de la classe exacta de la mercaderia, objecte de compravenda, del seu preu, de la seva qualitat, del lloc i temps de la transacció. Aquesta moneda serà anul·lada i arxivada després d’abonar-la o carregar-la en el compte del venedor o del comprador respectivament. No podrà servir per un altre acte de mercat.

Sorprèn saber que en aquells temps antics del Neolític funcionava així una moneda autènticament científica. En l’interior del temple es guardaven les monedes-factures anul·lades i allí estaven oberts en forma de bastons amb incisions els comptes corrents dels ciutadans. El temple funcionava de banc i els sacerdots de banquers! Se sabia exactament, científicament, absolutament tot el que passava al mercat. Tothom podia comprar i vendre lliurement, però tot quedava documentat. Les estadístiques eren certes, no fantasmals com avui!

I, com és una moneda responsable? Una moneda ètica, que eviti picaresques i corrupcions, cal que sigui signada pel venedor i pel comprador. Els dos són plenament lliures de vendre i de comprar allò que vulguin, però s’hauran d’atenir a les conseqüències si llur operació porta conseqüències antisocials. Podran ser citats a judici i la moneda signada serà una prova testimonial contra ells.

¿Què us semblaria que apareguessin els documents de compra del temps d’una prostituta, de l’adquisició de droga, de fuga de capitals, de suborn de jutge o d’un polític o dels serveis d’un assassí professional?

Si no hi ha altra moneda que la racional i responsable, no és possible la inflació que apareix quan hi ha més moneda que mercaderies. L’arqueologia del Neolític ha confirmat l’existència d’aquesta mena de diner. En les immenses biblioteques de maons amb inscripcions cuneïformes, en el proper orient. Els diners americans potser esperaven trobar exòtiques novel·les eròtiques. I, ai las!, s’han trobat interminables llistes de factures-xecs, detallades, datades i signades.

El diner no és dolent. És necessari per facilitar la disponibilitat total de les mercaderies. Però cal reaprendre un costum oblidat: fes allò que vulguis, sempre documentat, i assumeix-ne les conseqüències. Llibertat, però publicable. Síntesi de llibertat i justícia, de capitalisme i de socialisme.