12. Mercat

Es curiós que Jesús expulsà els mercaders del temple mentre clamava: «heu convertit la casa d’oració en una cova de lladres». En aquests darrers 4.500 anys, «mercat» és sinònim de trampes, estafes i tota mena d’indignitats. «Mercadeig» té un sentit clarament pejoratiu.

Les coses als orígens foren del tot al revés. Matèria i esperit eren les dues cares de la mateixa moneda. Mercat i església estaven indissolublement relacionats. Encara a la catedral de Barcelona hi ha marcada a la paret la longitud de la vara, unitat de longitud antiga per comprar i vendre tela. Al temple de Cronos i a tants altres temples antics hi havia el magatzem dels productes del mercat, els estris d’amidar, comptar i pesar i, a partir d’un moment, els signes monetaris.

Com sembla que nasqué el mercat? De «mercat» ve «mercaderia», però també ve «mercè». L’inici del mercat és un intercanvi de mercès, de regals, de presents, entre germans llargament separats i allunyats en els respectius tòtems de cacera que finalment es retroben en la festa nacional convocada —església— pels ancians. Es regalaven mútuament els joves en edat núbil que s’havien enamorat, inter tòtems en la gran nit de la festa, es regalaven captures, es regalaven tècniques noves, inventades, de captura. En l’inici aquest bescanvi —economia de troc— de mercès per mercès, es feia de cor. No es comptava, no es mesurava, no es pesava. La «gràcia» consistia a regalar allò que regalava del tòtem oferent i que convenia i omplia de satisfacció el tòtem receptor. No hi havia equivalència objectiva, com en els canvis del mercat actual, sinó satisfacció subjectiva.

El mercat sense moneda molt probablement durà a prop de 50.000 anys. Encara avui dia existeix l’economia de troc, bescanvi o intercanvi de mercaderies sense moneda: «un pis gran vell, canvio per un pis xic nou». Encara avui es troben nobles beduïns del desert emplenar-se mútuament de presents generosos i cases de pagès que t’omplen de fruits perquè els has anat a veure.

El mercat és impossible si prèviament no hi ha propietat privada. Ja vam dir que els tòtems inicien el mercat. El mercat és un bé perquè després que la iniciativa empresarial privada dels tòtems amb especialització millora la quantitat i qualitat d’obtenció i, més tard, producció de valors útils, és bo que aquests valors es puguin exposar a l’oferta i a la crítica de tothom.

Marx negà l’economia de mercat perquè el mercat mundial estava podrit i no sabia com netejar-lo i convertir-lo en un mercat clar. Però negà una cosa impossible de negar. La conseqüència fou als països comunistes una economia submergida, un mercat negre incontrolable i una economia estatalitzada, gegantina, rígida, burocratitzada, lenta, que nega l’aportació de la intel·ligència de milions de compradors crítics, dotats a més a més, de bons sentits d’observació per a disciplinar producció i distribució.

El mercat és una cosa bona inventada fa 60.000 anys aproximadament. L’economia planificada és una cotilla que ofega l’economia. El mercat capitalista és podrit de soca arrel, com veurem en el seu moment. Cal matar el mercat malalt, com feu Marx? o cal curar el mercat del càncer que el devora? i com?