15. L’invent
L’escola Lourdes de Barcelona fa cada any que tots els seus alumnes inventin alguna cosa, des dels més menuts als més grans. Amb el resultat dels seus esforços, es munta una exposició sorprenent. Cap any no me l’he deixada perdre. D’aquesta escola sortirà una generació d’innovadors.
En el segle passat Itàlia i Espanya fomentaven el factor treball en la producció i anaven a la cua. França fomentava el factor capital i passava al davant d’Itàlia i Espanya. Anglaterra fomentava el factor empresa i encara li anava millor. Era la capdavantera de l’economia europea. Però el «canceller de ferro», Bismàrck, d’Alemanya, decidí afavorir l’invent, tot promulgant la primera llei de defensa de les patents a favor dels inventors. Des d’aquell moment Alemanya passà al davant d’Anglaterra.
Jean-Jacques Servant Schreiber, en el seu llibre «El desafiament americà», explica com Nord-amèrica va la primera en el desenvolupament econòmic mundial perquè és la que dedica més diners a investigació. Ara en això ja li passa al davant el Japó.
En entrar a Europa, els escumosos cava del Penedès tenen problemes perquè els pagesos penedesencs no són els inventors d’aquesta forma de fer vi. La Champagne francesa en demana l’ús exclusiu del mot «xampany» perquè en són els inventors. Si no es protegeix l’invent, no s’inventa.
Els clubs especialitzats de cacera, pesca i recol·lecció del Paleolític mitjà, que s’anomenen tòtems, i que existiren des de fa uns cent mil anys, començaren aquesta llarga cursa d’invents que arriba fins a les altes tecnologies dels temps actuals. Cada invent donava un avantatge econòmic al tòtem inventor.
Sabem de l’alta Edat Mitjana europea que els invents obtinguts en el si de cadascun dels gremis especialitzats eren guardats gelosament en secret. Encara avui dia són secrets les fórmules de ratafies, licors i… caves. Moltes famílies amaguen el secret ancestral. Fins i tot la Coca-cola manté secreta l’essència de la seva beguda. Un dels espionatges més intensos i arriscats dels nostres dies és l’espionatge industrial. Occident té prohibit traspassar tecnologia als països de l’est, i són greument multades les empreses contraventores d’aquestes disposicions.
L’invent és un fet mental. Neix i madura en el cervell humà. Utilitza, fa útil, la capacitat creativa de l’home. Aquesta capacitat creativa és la mateixa essència de l’home. Per això, si Marx deia que el treball constitueix l’essència de la història humana, un deixeble seu marxista i cristià, Roger Garandy, esmena la plana a Marx i diu que allò que constitueix l’essència de la història humana no és el treball a seques, és el treball creatiu. El treball repetitiu, la força material, ha anat passant de l’home als animals, a les energies minerals, vapor, electricitat, petroli. I àdhuc l’aplicació de programes inventats avui dia, esdevé de la incumbència dels ordinadors. En canvi l’inventisme, el treball innovador, la creativitat, constitueixen la flama incandescent que només fulgura en el si de l’esperit humà.