L’última batalla de l’evolució
He viscut prou per veure que la diferència engendra odi.
HENRI BEYLE, STENDHAL (1783-1842)
Regió de Palestina, 60.000[13] anys enrere. Les vides de les dues espècies més intel·ligents que han habitat el planeta coincidiran per primera vegada en un territori. Només coexistiran cronològicament en una mateixa àrea geogràfica. No es veuran les cares. Però a partir d’aquest instant, la balança de l’evolució començarà a inclinar-se lentament i de mica en mica fins a debilitar i acorralar l’home de Neandertal de manera irreversible. Absents a la tragèdia que viuran els seus descendents mil·lennis després a Europa, uns homes de pell clara, intel·ligents, hàbils en la caça i la recol·lecció, amb una societat organitzada i amb un físic preparat per sobre-viure a totes les hostilitats, regnen al Pròxim Orient i també al vell continent.
Però els primers conqueridors d’aquelles contrades havien estat els homes africans, individus de pell bruna, amb cossos més esvelts, alts i prims, amb extremitats més llargues i fines, cranis arrodonits, nassos no tan prominents i arcs supraciliars més discrets. Els Homo sapiens arcaics[14], que havien emergit al continent africà[15] fa uns 190.000 anys, van sortir del bressol en el primer gran èxode de l’espècie, ocorregut fa uns 100.000 anys, impel·lits per un clima massa càlid que altrament els hauria condemnat per sempre més a viure en l’aridesa d’una zona sahariana. La datació dels indrets on s’han trobat les primeres restes dels humans moderns al Pròxim Orient, les coves Qafzeh i Skhul, totes dues prop de Natzaret (Israel), se situa entre els 100.000 i els 90.000 anys. En canvi, només un dels jaciments neandertals del territori, Tabun, ha demostrat ser tan antic com aquests dos. Per tant, en aquesta primera ocupació del territori, els Homo sapiens arcaics van estar sols.
La resta de referències de presència neandertal són força més tardanes, entre els 60.000 anys de les restes de l’abric de Kebara i els 45.000 anys de la cova d’Amud, també en territori israelià. I pel que fa als migradors africans, encara són presents en aquestes cronologies a la cova de Zuttiyeh. Si els homes anatòmicament moderns van fugir de la calor africana, els neandertals haurien abandonat la seva terra d’origen, Europa, per la duresa del fred glacial. Les datacions són encara confuses, però hi ha força unanimitat entre els científics a l’hora d’establir que aquestes dues humanitats paral·leles es van intercalar diverses vegades pel corredor geogràfic del Pròxim Orient entre 60.000 i 45.000 anys enrere. Hi va haver, doncs, una coexistència geogràfica i temporal, amb un grup humà instal·lat en un principi al nord i un altre al sud, els quals marxaven pel territori en funció de les seves necessitats i es reemplaçaven mútuament. Un equip d’investigadors de la Universitat de Harvard defensa[16] que l’alternança entre ambdues espècies ja es va produir fa més de 120.000 anys al Pròxim Orient, per bé que estudis més recents han demostrat errors en la datació de les restes fòssils que sostenien aquesta hipòtesi.
No hi ha ni un sol indici de convivència en un mateix indret, ni pacífica ni violenta. I doncs, com és que uns 30.000 anys després d’aquesta primera conquesta sapiens els neandertals s’havien apoderat del territori? Malgrat la mancança de proves arqueològiques que detallin com va ser aquesta coexistència cronològica, la hipòtesi majoritària apunta que l’arribada dels neandertals al Pròxim Orient fa entre 70.000 i 60.000 anys hauria exercit una gran pressió sobre els sapiens, la qual els hauria empès a migrar a Europa uns 40.000 anys enrere a la cerca d’una vida millor. Quin itinerari van seguir per arribar al vell continent? Molt probablement van entrar-hi o bé pel Caucas o bé per l’estret de Bòsfor, que comunica la mar Negra amb la de Màrmara i separa la Turquia europea de l’asiàtica, després d’haver creuat la península d’Anatòlia. Ara bé, investigacions recents revelen l’existència d’humans moderns a Rússia, al sud de Moscou, en el mateix arc cronològic. Potser alguns d’ells van prendre una ruta alternativa cap a climes freds i força hostils.