L’equipatge dels sapiens

Per què fa 40.000 anys a Europa es va produir una explosió tecnològica i un desenvolupament de formes d’expressió artística fins aleshores pràcticament inexistents al món? Els únics artífexs d’aquesta revolució van ser els nouvinguts sapiens o, en aquesta transformació, hi van tenir un paper important els autèntics europeus? Fins no fa gaire, la majoria d’arqueòlegs consideraven que la intel·ligència i l’alta tecnificació dels sapiens va propiciar que la indústria mosteriana donés pas a una variada gamma d’utensilis de pedra i os, ornaments corporals i altres signes d’expressió simbòlica associats a l’aparició de l’home modern. Avui, l’antropòleg Richard Klein encara va més lluny i manté que es va produir algun canvi genètic espectacular en el cervell dels sapiens, potser relacionat amb el llenguatge, el qual en va desencadenar el predomini cultural sobre els neandertals.

Però les proves materials extretes d’un bon nombre de jaciments europeus i africans suggereixen que, durant el paleolític mitjà europeu, ja es van fer servir tècniques per elaborar eines formades d’os i d’ivori, i per tant desmenteixen^[18] que es tractés d’una revolució abrupta. Els homes que van arribar a Europa ara fa 40.000 anys ja portaven una tecnologia revolucionària i tenien un comportament humà similar al modern. De fet, la transformació feia mil·lennis que havia arrencat. Les primeres evidències d’aquest comportament van aparèixer de manera gradual a l’Àfrica. Els habitants del continent van posar en pràctica moltes de les innovacions que s’han associat al comportament modern força abans que s’expandissin, com ara l’elaboració precisa de puntes de projectils amb dissenys específics en cada regió o la creació d’arpons a partir d’ossos. Les poblacions que van emigrar d’aquest bressol fa 100.000 anys ja havien assimilat els rudiments bàsics d’aquests coneixements, els quals es van desenvolupar i adaptar a les necessitats conjunturals de cada regió.

Així, quan els sapiens es van instal·lar al vell continent, ja duien en el seu equipatge una cultura tecnològica sòlida, la qual van adaptar als requeriments d’una nova vida. Fa uns 38.000 anys^[19], emergeix als territoris de les actuals Catalunya, Cantàbria i la Catalunya Nord la tecnologia de l’aurinyacià (o Mode 4). Aquesta indústria lítica es caracteritza per un sistema de talla de pedra que, en comptes de basar-se en l’amplada de la pedra, n’aprofita la llargada per tal d’obtenir eines més llargues, estretes i precises que les elaborades per la tecnologia dels neandertals, fins al punt de donar lloc a nous instruments com ara raspadors, barrines, perforadors o fulles ben afilades, com també puntes d’atzagaia fetes amb banya, os o ivori. Aquest instrumental els permet acostar-se a les preses i defensar-se millor en cas d’atacs. Amb l’aurinyacià s’accelera el desenvolupament de la indústria de l’os i s’aprofundeix en la cerca de noves matèries primeres per a la fabricació d’estris. I significa, amb relació les cultures anteriors, un canvi revolucionari dels comportaments tècnics.

Per la seva banda, els autòctons segueixen desenvolupant la seva indústria, el mosterià o Mode 3, que va aparèixer per primera vegada a l’Àfrica fa uns 300.000 anys i que va substituir de mica en mica el Mode 2 o aixelià. Una de les tradicions de la tecnologia associada als neandertals amb més impacte es basa en l’obtenció d’un útil molt afilat i de forma triangular a partir de la preparació d’un nucli amb una superfície convexa i un extrem pla. L’eina final s’aconsegueix amb un únic cop, de gran precisió, en l’extrem pla del nucli. Aquesta tècnica, denominada «talla Levallois», s’erigirà en un dels símbols tecnològics dels neandertals pràcticament fins a la seva desaparició. L’obtenció de l’útil final requereix una gran capacitat de planificació i es necessiten mesos, fins i tot anys, per aprendre i dominar el sistema. La talla Levallois indica, sens dubte, la intel·ligència i la complexitat social d’aquest grup humà.

El mosterià duu associada l’aparició d’instruments més efectius que els de la indústria precedent. En destaquen el rascador, idoni per al treball de les pells, la punta i els denticulats, peces amb els costats retocats com si es tractés d’una serra dissenyades per treballar la fusta. En aquesta indústria romanen les eines de doble faç que ja apareixen al paleolític inferior. La varietat dels procediments de talla posa de manifest un bon domini tècnic i una capacitat d’adequació a la disponibilitat de matèries primeres i, probablement, als condicionants derivats del caràcter temporal de l’hàbitat i als recursos alimentaris disponibles. S’han descrit diverses cultures de base tecnològica dins del mosterià que responen a les diferències funcionals dels assentaments i a les tradicions culturals dels grups humans locals. La més destacada és la cultura del micoquià, present sobretot a l’Europa central i oriental. Es caracteritza per l’absència de la tècnica de la talla Levallois i per la presència de peces de dues cares amb una base plana i una extremitat fina amb els cantons lleugerament còncaus.