La clau de l’Homo antecessor
El 1994, un equip de científics liderats per Eudald Carbonell, José Bermúdez de Castro i Juan Luis Arsuaga van descobrir al jaciment de la Gran Dolina, a Atapuerca, un conjunt fòssil que no corresponia a cap de les espècies identificades fins aleshores. Les restes van quedar adscrites a una nova espècie, l’Homo antecessor, amb una datació d’uns 800.000 anys d’antiguitat. Fins fa poc, aquestes restes eren considerades les més antigues del gènere Homo a Europa. Però ja no ho són, perquè l’equip investigador d’Atapuerca, aquesta vegada de la mà de la investigadora de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social Rosa Huguet, va presentar el 2008 un fòssil trobat a la Sima de l’Elefant, també a Atapuerca, que permetia una datació encara més antiga. Es tracta d’un fragment de mandíbula d’un Homo antecessor jove que va viure fa uns 1,2 milions d’anys, i de trenta-dues peces de sílex.
Fora del continent africà, les restes més antigues són de fa 1,7 milions d’anys i van ser trobades a Dmanisi, Geòrgia, d’on prové la denominació Homo georgicus. D’aquesta regió fronterera entre Europa i l’Àsia van sorgir dues branques que van seguir camins oposats: l’una se’n va anar a Àsia endins i va esdevenir l’Homo erectus, i l’altra va penetrar a Europa i va esdevenir l’Homo antecessor. El llinatge d’aquesta espècie es trobaria a la base de les formes humanes Homo heidelbergensis que van poblar l’Euràsia occidental i que, eventualment, s’estendrien a l’Àfrica. D’aquestes formes derivarien l’Homo neanderthalensis (Euràsia occidental) i l’Homo sapiens, originari de l’Àfrica. Les restes d’Atapuerca cobreixen, amb interrupcions, tot aquest llarg període de més d’un milió d’anys.
La descoberta d’aquesta mandíbula afegeix una peça més al trencaclosques de l’evolució humana, que ara es troba amb una nova hipòtesi. I és que els investigadors d’Atapuerca suggereixen que l’Homo antecessor no és, tal vegada, l’últim avantpassat comú de l’home de Neandertal i de l’Homo sapiens, com havia postulat fins ara, sinó que potser podria ser l’avantpassat directe de l’home actual. «L’Homo antecessor és el millor candidat per no ser un parent, sinó el pare del pare del nostre pare. La mandíbula ens indica que l’Homo antecessor no és el primer dels heidelbergensis, sinó que hi ha un poblament humà de més d’un milió d’anys. Aquesta troballa reivindica l’Homo antecessor com quelcom diferent, i el confirma com la població més vella d’Europa», sentencia Juan Luis Arsuaga, codirector del Projecte Atapuerca.
Seria, doncs, la primera espècie formada a Europa a partir de la sortida dels homínids de l’Àfrica ara fa dos milions d’anys. Si es dóna per bona la tesi d’Atapuerca, ja publicada i validada internacionalment, cal acceptar que els primers homínids van sortir del continent africà, i després aquestes poblacions van sortir en direcció a l’est i a l’oest. Van arribar a Europa i es van formar. Així, raona Arsuaga, «l’Homo antecessor és l’ancestre comú entre les poblacions modernes i els neandertals. Si la mandíbula es confirma com a antecessor, vol dir que no és una espècie africana, un fet que replantejarà moltes coses». Per als responsables d’Atapuerca, si la mandíbula fos africana i no eurasiàtica com defensen, en 1,2 milions d’anys hauria desenvolupat les tecnologies de destrals de mà del Mode 2 introduïdes per l’Homo ergaster, i no ho va fer perquè al seu voltant només s’han trobat eines de sílex del Mode 1. Els primers europeus nascuts i desenvolupats en aquest continent estaven més endarrerits, des del punt de vista tècnic, si els comparem amb els africans. Per als investigadors d’Atapuerca, aquest fet demostra que els antecessor no van arribar de l’Àfrica.
Els sapiens tenim un passat netament africà, o potser també europeu? Sigui com sigui, els neandertals continuen sent genuïnament europeus al marge dels passos de l’Homo antecessor. Romanen a Europa des dels 230.000 anys fins als 28.000 aproximadament, quan la seva presència desapareix del registre fòssil. Han superat diversos màxims glacials i condicions molt dures, però tot se’n va en orris amb l’arribada de l’Homo sapiens. Es desencadena el drama evolutiu final.