La societat neandertal

L’ésser humà que no necessita l’ajuda dels seus semblants o és un déu o és una bèstia, o el mateix diable.

ARISTÒTIL, (384-322 a. C.)

És una xacra per al grup. Tot el dia jau. No col·labora ni en les tasques diàries més senzilles i la seva dependència és absoluta. Però lluny de sentir-se abandonat o menyspreat per la seva minusvalidesa, rep les atencions de tots i cadascun dels individus de la comunitat. D’ençà que va quedar malferit en caure-li una roca al damunt, el seu paper dins la tribu ha canviat de manera radical. Les peripècies diàries amb els companys en les caceres, les nits a la vora del foc i la confecció d’eines de tota mena han deixat pas a una vida de patiment. Les ferides al cap i les fortes contusions en tot el costat dret del cos que li va causar l’impacte i les fortes infeccions que va patir l’han deixat gairebé sense mobilitat. Tampoc no es pot alimentar sol i ha perdut la visió d’un ull. Malgrat tot, conserva el respecte que li professaven els seus abans de l’accident. La prova és que anys després encara és viu gràcies a les atencions i les cures^[36] d’aquest grup instal·lat a la cova de Shanidar, a l’Iraq.

El cas d’aquest individu tolit no devia ser pas excepcional en la societat neandertal i, possiblement, la protecció dels membres indefensos dins d’un grup ja s’hauria practicat en èpoques anteriors. De ben probable, els neandertals van tenir un coneixement detallat de la història, les relacions socials i les activitats quotidianes de tots els membres del grup. Aquesta proximitat es va traduir en models de transmissió cultural i tecnològica de generació en generació molt marcats, propis d’una societat en què els objectes amb valor simbòlic facilitaven aquesta interacció.

Els neandertals vivien en comunitats relativament petites si les comparem amb els grups d’Homo sapiens. S’hi aplegaven entre vuit i vint^[37] individus, amb estructures no gaire diferents de les dels seus antecessors, els Homo heidelbergensis. En casos més excepcionals, la tribu arribava a acollir una quarantena d’individus. Els humans sempre hem necessitat viure en comunitat per sobreviure. Les primeres espècies d’homínids, com altres espècies animals, ja vivien en grups. Però no va ser fins al paleolític inferior que es va trobar una primera organització social complexa, basada en la caça i la recol·lecció.