Donants universals de sang
Si el primer canvi genètic funcional que es va detectar entre humans moderns i neandertals va donar com a resultat que hi havia neandertals pèl-rojos i de pell clara, un altre estudi publicat al final del 2008 revela que el grup sanguini és una dada de vital importància per tal de comprendre quines han estat les forces selectives que han modelat l’evolució dels homínids. Carles Lalueza Fox va dirigir la recerca des de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF). Els resultats han posat de manifest que dos neandertals masculins que van viure fa més de 43.000 anys al jaciment del Sidrón eren del grup O. El fet que almenys alguns el tinguessin indicaria que estaven adaptats a algun patogen amb el qual haurien entrat en contacte durant la seva permanència a Euràsia.
L’espècie humana té tres variants del sistema genètic ABO que determinen quatre grups sanguinis diferents: el grup A, el B, l’AB i l’O. Des de fa alguns anys, es coneix el gen implicat en el grup sanguini ABO. Aquest gen, anomenat de la mateixa manera, està localitzat en el cromosoma 9 i codifica, per a un enzim responsable de la síntesi del sucre, N-acetil galactosamina (en els individus del grup A) o de la galactosa (en els del grup B ) a la membrana dels glòbuls vermells de la sang. La majoria de les persones que pertanyen al grup O ho són a causa d’una mutació en la posició 261 del cromosoma 9, que interromp la síntesi d’aquest enzim. Ser del grup O indica que manquen els antígens de membrana (molècules capaces de provocar una reacció immunològica). Aquest fet s’associa a una major resistència a algunes malalties, com ara la malària severa, ja que alguns patògens els utilitzen com a punts de reconeixement de la cèl·lula que volen infectar.
No es pot saber si tots els neandertals compartien aquest grup sanguini, tot i que hi ha proves que demostren que la població neandertal va passar per un coll d’ampolla demogràfic que podria haver provocat una pèrdua important de diversitat genètica. No es pot descartar, doncs, que les variants A i B, o altres específiques de neandertals, haguessin desaparegut per deriva genètica en condicions d’aïllament demogràfic.
Establir en quin moment i en quines circumstàncies de la història evolutiva dels éssers humans han sorgit les variants genètiques que determinen els diferents grups sanguinis pot ajudar a determinar-ne la relació amb alguns agents patògens del passat. Ja sabem que la mutació que defineix el grup O és compartida pels neandertals i els humans moderns, però els científics ignoren quan es va produir exactament la mutació que hi va donar lloc. La forquilla és àmplia: va ser en algun moment entre la separació[26] dels humans i dels ximpanzés, uns 6 o 7 milions d’anys enrere, i l’avantpassat comú d’humans i neandertals, el qual va viure fa més de 500.000 anys.
El fet que es conegui ja la pigmentació de la pell i dels cabells, el grup sanguini i també dos gens nuclears comuns relacionats amb la capacitat de la parla demostra que hi ha algunes característiques fisiològiques i anatòmiques comunes als dos llinatges. Totes dues espècies som el resultat de dos processos d’evolució diferents i independents que ens han dut, però, a compartir el 99,5 % del genoma. Així i tot, l’experiència neandertal va acabar en un carreró sense sortida fa uns 28.000 anys.