Intel·ligents!

Les expressions del pensament simbòlic i de les capacitats cognitives típicament humanes pressuposen l’existència plena d’una intel·ligència general, social i tecnològica de l’individu. El desenvolupament, els comportaments i les estratègies cognitives estan determinats per components d’herència genètica i factors socials i afectius. D’altra banda, el cervell controla totes les activitats motrius del cos, les emocions, la memòria, els sentiments, la imaginació, la reflexió, etc. Al llarg de l’evolució, les zones que corresponen al còrtex associatiu prefrontal (centre de la vida emocional) i als parietals (reflexos condicionals, activitats automàtiques adquirides durant la infància i coordinació) es desenvolupen a bastament. Sabem que aquestes regions cerebrals estan ben expandides en els neandertals, i l’asimetria dels hemisferis ja s’ha produït. Per contra, el lòbul central del cervell està menys desenvolupat que el de l’home modern, és a dir, que potser presentaven aptituds més limitades en els camps de la imaginació, l’afectivitat, l’emoció, la noció del passat i del futur, el sentit de la iniciativa i la previsió o el pensament abstracte.

En el transcurs de l’evolució humana, l’augment de la massa encefàlica ha afavorit l’aparició de noves capacitats cognitives que han permès la pràctica d’activitats cada vegada més complexes i diversificades. A partir de les proves materials d’aquestes activitats, podem establir les potencialitats cerebrals dels neandertals. Els jaciments ens expliquen que van dissenyar eines complexes, que van introduir innovacions tecnològiques i socials per respondre en cada moment a la pressió de l’exterior, que va enterrar els morts i que, és ben provable, van fer ús d’un llenguatge articulat tot i que diferent del nostre. Posseïen capacitats lligades a la percepció de l’espai i del temps (intel·ligència espacial), com també d’abstracció —indispensable per a la formació de conceptes—, d’anàlisi i de síntesi, de generalització i d’invenció (intel·ligència verbal) i, com és evident, una considerable habilitat manual (intel·ligència pràctica). A aquestes categories, s’hi afegeixen les capacitats cognitives relacionades amb les sensacions, les emocions, els sentiments i les relacions socials. En resum, els neandertals posseïen una intel·ligència operacional que, per a bona part dels investigadors, esdevé la clau per suposar-los un comportament típicament humà.