Notes
[1] En aquest període, comprès entre 570 i 500 milions d’anys enrere, es produeix una explosió de vida i, per primera vegada, en el registre fòssil es distingeixen organismes pluricel·lulars més complexos que les esponges o les meduses. [Torna]
[2] En diferents punts del planeta van coincidir al mateix temps l’Homo neanderthalensis, l’Homo sapiens, les darreres poblacions d’Homo erectus (a l’illa de Java, fa 90.000 anys) i el recentment descobert Homo florensis, procedent de la illa de Flores, que es va extingir uns 12.000 anys enrere. [Torna]
[3] El seu ancestre és l’Homo heidelbergensis, aparegut a Europa fa uns 500.000 anys i que es va extingir fa uns 220.000 anys també al vell continent. De fet, aquesta datació correspon als fòssils trobats a la serra d’Atapuerca (Burgos), i són considerats els fòssils més antics d’Europa. [Torna]
[4] El 1868 es van trobar cinc esquelets en un context sepulcral a la cova francesa de Cròs-Mahnon. Eren els fòssils de l’espècie sapiens més importants trobats a Europa. Els descobridors els van considerar diferents de la resta i els van designar com a «homes de Cromanyó». El nom va fer fortuna, però en l’actualitat, la majoria d’investigadors el rebutja, ja que el terme només serveix per designar els Homo sapiens europeus que van viure durant la glaciació del Würm, sense tenir en compte els provinents de l’Àfrica ni els que van colonitzar l’Àsia, Austràlia i Amèrica. La terminologia més acceptada per referir-se a la nostra espècie és sapiens o homes anatòmicament moderns. [Torna]
[5] Arsuaga, Juan Luis. El collar del neandertal: a la recerca dels primers pensadors. Columna Edicions. Barcelona, 2003. [Torna]
[6] Està representada per un utillatge nou i molt variat que ha sorgit probablement a l’Àfrica i que els sapiens porten a Europa, on es desenvolupa encara més. Es caracteritza per instruments com raspadors, barrines, perforadors, fulles, etc., que es fabriquen retocant làmines de pedra primes i llargues. Amb aquests instruments es fabriquen també puntes d’atzagaia en banya, os i marfil, que utilitzen per a la caça. Aquest nou mode tècnic permet acostar-se a les preses i defensar-se millor en cas d’atacs. [Torna]
[7] Els neandertals van conviure amb el clima gèlid de la darrera glaciació del Würm, iniciada fa 80.000 anys i finalitzada uns 18.000 anys enrere. Entremig hi va haver períodes de clima càlid als quals es van adaptar perfectament. De fet, van arribar fins a Palestina i l’Orient Mitjà, zones molt més càlides que el centre d’Europa. En les èpoques més fredes, fa uns 60.000 anys, els hiverns als Països Catalans eren molt freds i els estius força frescos, amb temperatures uns cinc graus inferiors a les actuals, com el clima de Dinamarca. [Torna]
[8] Ed. Perrin. Condé-sur-l’Escaut, 2008. [Torna]
[9] Un estudi de la Universitat de Chicago va identificar un gen relacionat amb el creixement del cervell que hauria estat transmès a l’home modern pels neandertals. Aquest es trobaria en el 70 % dels homes actuals. Altres autors defensen que els gens de l’Homo sapiens no són exclusivament africans, i xifren la contribució dels neandertals en el 5 % dels nostres gens. [Torna]
[10] El 1997, un equip de biòlegs moleculars van extreure ADN d’un fòssil de neandertal, el van comparar amb el dels humans moderns i van arribar a la conclusió que, sense descartar encreuaments ocasionals, les diferències eren prou grans per excloure amb tota la seguretat una barreja a gran escala. [Torna]
[11] Els diferents estrats d’aquesta cova indiquen ocupació neandertal des de fa 125.000 anys. S’hi han trobat abundants restes de producció lítica mosteriana, com també pintures rupestres, amb una antiguitat d’entre 28.000 i 24.000 anys. [Torna]
[12] El 1979 s’hi va trobar un esquelet neandertal tardà, que no estava envoltat dels elements mosterians habituals sinó d’un repertori d’utensilis sorprenentment moderns que es van atribuir a la indústria de transició Châtelperroniana. [Torna]
[13] Les estimacions de la primera coincidència cronològica entre neandertals i homes anatòmicament moderns se situen entre 70.000 i 60.000 anys enrere. Els neandertals haurien arribat a la regió de Palestina —jaciments de Kebara i Amud—, avui dins de l’Estat d’Israel, i haurien coexistit amb els Homo sapiens arcaics, ja instal·lats a Skhul, Qafzeh i Tabun. [Torna]
[14] Encara presenta trets ancestrals com ara unes celles molt pronunciades i uns ossos amb parets molt gruixudes. [Torna]
[15] L’anàlisi de restes fòssils i d’ADN recents apunten que el nostre ancestre podria haver emergit en una regió de l’Àfrica oriental situada al sud d’Etiòpia. [Torna]
[16] Es tracta d’un estudi liderat per l’arqueòleg Ofer Bar-Yosef sobre les coves de Skhul i Qafzeh segons el qual aquestes coves havien canviat d’hostes en diverses ocasions, alternant neandertals i sapiens durant períodes de milers d’anys. En les capes superiors de les coves, les més recents cronològicament, es van atribuir les restes òssies als sapiens. Més avall, en un estrat datat entre els 65.000 i els 47.000 anys, hi havia només fòssils neandertals. Per sota d’aquest nivell, una altra capa que correspondria al període que va des dels 130.000 anys fins als 80.000, contindria novament ossos d’humans anatòmicament moderns. [Torna]
[17] Lo Mostièr —Le Moustier en la denominació francesa— és una cova situada al municipi occità de Paisac lo Mostièr, al Perigord, dins del departament de Dordonya. El 1908, un marxant d’antiguitats suís hi va descobrir un fòssil humà que pertanyia a l’espècie neandertal. L’esquelet fou batejat amb el nom d’home de Lo Moustièr, que també va donar nom a la indústria lítica associada als neandertals. [Torna]
[18] Com en el cas del jaciment de Saint-Césaire, un altre fòssil de la cova d’Arcy-sur-Cure es va trobar en un estrat de sediments que contenia objectes ornamentals fins aleshores associats únicament a humans moderns, entre ells una dent d’animal perforada i anells d’ivori. [Torna]
[19] Actualment no hi ha consens sobre la data d’aparició de la indústria aurinyaciana a Europa, si bé se situaria entre els 40.000 i els 38.000 anys, i hauria arribat a través d’onades successives de migracions d’homes anatòmicament moderns. [Torna]
[20] El nom prové de la Grotte des Fées ubicada a Châtelperron, al centre de França. [Torna]
[21] A Europa, els jaciments neandertals més importants el registre arqueològic dels quals conté ornaments personals són Bocksteinschmiede (Alemanya) amb una cronologia propera als 100.000 anys; La Quina i Pech de l’Aze (França), tots dos mosterians; Bachokirian, Uluzzuian i Altmühlian en contextos châtelperronians, i Bacho Kiro (Bulgària), del protoaurinyacià. [Torna]
[22] Les cadenes d’ADN mitocondrial són curtes seqüències de material genètic —d’uns 30 gens en els humans, xifra gairebé insignificant si es compara amb els gairebé 25.000 que tenen els seus cromosomes— que estan ubicades a l’interior dels mitocondris, uns components de les cèl·lules encarregats de produir energia. Les cadenes passen directament de mare a fill, sense que els gens es barregin amb els del pare, a diferència del que passa amb els cromosomes. [Torna]
[23] La primera anàlisi sobre ADN mitocondrial neandertal es va fer a la Universitat de Munic. Va demostrar que els neandertals i nosaltres pertanyem a llinatges diferents que van divergir fa uns 600.000 anys. Aquest estudi es va veure reforçat per uns 2.000 fòssils humans trobats a la Sima de los Huesos d’Atapuerca. Els fòssils, datats en uns 300.000 anys, eren sorprenentment semblants als dels neandertals i clarament diferents dels dels humans moderns, de manera que no hi havia possible nexe d’unió en una mateixa espècie. [Torna]
[24] La definició d’espècie respon al criteri biològic de reproducció amb descendència fèrtil, un criteri impossible d’aplicar només amb les restes fòssils. I és possible que les diferències morfològiques, com ara la forma de la pelvis dels neandertals, fos incompatible amb la forma del crani d’un fetus anatòmicament modern, i per tant, no pogués donar a llum. [Torna]
[25] Segons aquesta teoria, l’Homo sapiens no va aparèixer a l’Àfrica fa uns 200.000 anys ni va aniquilar la resta d’espècies humanes, sinó que va aparèixer a l’Àfrica fa més d’un milió d’anys i es van estendre per l’Àsia i Europa. Des d’aleshores, hi hauria hagut un flux ininterromput d’individus entre grups humans i l’espècie hauria evolucionat de manera simultània en diferents regions. [Torna]
[26] Durant la darrera dècada s’havia acceptat que entre els homes i els nostres parents vius més propers, els ximpanzés, només diferíem l’1,24 % en les nostres seqüències d’ADN. Però una investigació de l’Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra liderada per Tomàs Marquès-Bonet i Arcadi Navarro posa de manifest que el percentatge és del tot incorrecte, i que les diferències podrien ser fins a deu vegades superiors. La clau del descobriment, publicat el febrer del 2009, ha estat l’estudi de les duplicacions segmentals, fragments grans d’ADN repetits moltes vegades al llarg del genoma, que fins fa ben poc eren molt difícils de distingir. [Torna]
[27] Un estudi publicat el 2009 dirigit per científics suecs, que van observar durant deu anys el comportament d’un ximpanzé mascle de 30 anys que viu al zoo de Furuvik, conclou que els simis planegen els seus actes de manera premeditada, cosa que no fa cap altre animal. Aquest ximpanzé acumulava expressament les pedres amb la clara intenció de després llançar-les als visitants del zoològic. Tot i que ja s’havien observat comportaments similars en ximpanzés que, per exemple, feien servir eines per recol·lectar aliments, el que fa que aquest simi hagi cridat l’atenció dels científics és que quan prepara els projectils el seu estat d’ànim no porta a pensar que està preparant un atac. A parer dels científics, aquesta actitud demostra que els simis tenen en compte el futur de manera molt complexa i, per tant, tenen una consciència altament desenvolupada que inclou la capacitat de simulació mental d’esdeveniments potencials. Consideren que aquests simis tenen un món interior similar al que tenim els humans quan recordem episodis del nostre passat o pensem en el futur. [Torna]
[28] Al jaciment alemany de Bilzingsleben es van trobar ossos d’elefant decorats amb ratlles gravades paral·leles, que no es poden derivar d’activitats utilitàries ordinàries com matar o tallar, datats en 400.000 anys. També al jaciment francès de Pech de l’Aze va aparèixer un fragment ossi amb incisions en forma de semicercles concèntrics, datat entre els 400.000 i els 350.000 anys. [Torna]
[29] Destaca l’abric occità de la Ferrassia, on la dalla calcària que servia de cobertura de la sepultura d’un infant neandertal de tres anys presentava en una de les seves cares petites cúpules agrupades de dues en dues i una altra cúpula més gran dibuixades amb la tècnica de la incisió. També són conegudes les restes de Quneitra, a Israel. En aquest cas es tracta d’una placa de sílex que presenta incisions en forma d’anelles entrellaçades les unes amb les altres. [Torna]
[30] Localitzat en el cromosoma 7, codifica per a un tipus de proteïna que s’anomena factor de transcripció. Els factors de transcripció són proteïnes que es poden unir directament a l’ADN i que regulen de manera positiva o negativa l’expressió de determinats gens. [Torna]
[31] L’any 2006, el biòleg suec Svante Pääbo, que dirigeix el Projecte Genoma Neandertal, va caure en un gran parany quan va suggerir un flux genètic entre els humans moderns i els neandertals al llarg dels 12.000 anys que va durar la convivència entre ambdues espècies a Europa. El prestigiós investigador havia pres mostres procedents del jaciment de Vindija, que estaven contaminades d’ADN modern. [Torna]
[32] Steven Mithen ha definit aquest llenguatge com una forma sofisticada de vocalització que emprava variacions en el to i el ritme, una comunicació Hmmmmm, acrònim d’holística, manipuladora, multimodal, musical i mimètica. [Torna]
[33] La mostra de la Sima de los Huesos ha permès conèixer en profunditat nombrosos aspectes de l’Homo heidelbergensis i comprendre més bé l’evolució humana entre els 500.000 i els 150.000 anys d’antiguitat. Entre els més de 5.500 fòssils humans trobats a la Sima no només hi ha cranis i dents, sinó també ossos de les cames, els braços, les mans, etc. En el cas d’alguns ossos del cos, els fòssils d’aquest jaciment són els únics que existeixen al món pertanyents al període anterior als neandertals. [Torna]
[34] Clark Howell va morir el 2007 a Berkeley (Califòrnia), als 81 anys. Durant 50 anys es va dedicar a la investigació dels nostres orígens. Se’l considera un dels paleoantropòlegs més prestigiosos del món, i va excavar diversos jaciments de l’Estat espanyol. [Torna]
[35] L’ós de les cavernes (Ursus spelaeus) va ocupar des de la península Ibèrica fins als Urals. Es va extingir fa uns 27.800 anys, coincidint amb un període de canvi climàtic significatiu: el darrer màxim glacial. L’ós fou un dels membres de la megafauna, junt amb el mamut, el rinoceront llanut i el cérvol gegant i el lleó de les cavernes, que van desaparèixer en l’última edat de gel. [Torna]
[36] Aquest espècimen fins i tot podria haver rebut plantes medicinals per apaivagar el dolor. Un altre esquelet, trobat a la cova francesa de la Chapelle-aux-Saints, era un individu d’edat avançada que patia artrosi, havia perdut les dents i tenia baixa mobilitat. Es creu que el seu grup va tenir cura d’ell, fins i tot van arribar a mastegar-li el menjar i a arrossegar-lo quan canviaven d’hàbitat, fet que li hauria permès arribar als quaranta anys d’edat tot i la llarga llista de patologies que acumulava. [Torna]
[37] L’estimació prové de l’Abric Romaní de Capellades. Els seus investigadors han determinat que els grups tindrien aquesta grandària a partir de la posició dels fogars, d’uns 20 metres de diàmetre, i de l’interior de les coves habitades, del mateix diàmetre. Calculant 1 metre per cada individu, el màxim que podria acollir serien 20. [Torna]
[38] L’estudi més ampli sobre la vegetació durant el període neandertal és obra de l’expert en paleobotànica François Couplan. [Torna]
[39] Aquest jaciment de Capellades està situat estratègicament sota un abric de pedra calcària (el nom internacional amb què es coneix aquesta pedra és travertí), a tocar del marge dret del riu Anoia. Va ser descobert per l’estudiós Amador Romaní el 1909, i és el dipòsit més excavat de la cinglera del Capelló, que aplega una vintena de jaciments. Durant milers d’anys va ser un campament de referència per a l’home de Neandertal, que el va habitar entre 78.000 i 37.000 anys enrere. Durant el paleolític mitjà, aquests homínids nòmades que es van alimentar de la caça i la recol·lecció van utilitzar aquest abric muntanyós com a refugi i assentament temporal per explotar el territori. Tant és així que l’anàlisi detallada i global de cada nivell d’ocupació permet una reconstrucció del seu mode de vida força acurat. [Torna]
[40] Les característiques constructives dels fogars eren senzilles però variades: n’hi havia molts de morfologia plana, però també amb pedres, amb pseudomorfs de fusta, amb clots, dins de cubeta amb pedres calcinades i sense. Aquestes altres formes de construir fogars havien estat atribuïdes inicialment a la capacitat de l’home modern. [Torna]
[41] Es troba a 2 quilòmetres de Tavernes de Valldigna (la Safor). S’hi ha trobat un crani adult de neandertal de 130.000 anys, que ha esdevingut una peça fonamental per estudiar l’evolució humana. El fogar datat en 150.000 anys es considera el més antic de la península Ibèrica. [Torna]
[42] Localitzada a Xàtiva (la Costera). S’hi han trobat neandertals clàssics, ha proporcionat moltes restes infantils, d’alt valor per estudiar els processos de desenvolupament morfològic d’aquesta espècie. També ha donat molta informació sobre la vida quotidiana dels neandertals, que en aquesta cova s’estructuraven en grups reduïts i tenien molta mobilitat. Des dels anys vuitanta s’hi ha excavat una seqüència que va dels 115.000 als 30.000 anys. [Torna]
[43] Situada a Alcoi (l’Alcoià), va ser habitada per grups neandertals, amb una antiguitat entre els 60.000 i els 30.000 anys. Els nivells d’aquest jaciment contenen restes de fogars i nombroses eines de sílex, restes òssies d’animals que caçaven i consumien, i també cinc peces dentals. [Torna]
[44] El Würm va ser la darrera glaciació que va conèixer la terra. Va començar fa uns 100.000 anys i va finalitzar en fa 12.000, quan es dóna per acabat el Plistocè i les anomenades glaciacions antropològiques. Els mars de poca profunditat propers als tròpics van desaparèixer perquè les seves aigües es van convertir en glacials. Fou justament en aquest període quan els estrets i els arxipèlags continentals i insulars van quedar sense cobertura líquida. Temporalment, moltes zones fins aleshores separades van quedar unides, fet que va afavorir la mobilitat de les poblacions a la cerca de climes més càlids. [Torna]
[45] El terme paleolític superior té validesa només per a la zona geogràfica europea i per a algunes àrees properes o limítrofes, com també succeeix amb el paleolític mitjà. [Torna]
[46] L’art rupestre paleolític és el conjunt de pintures, gravats i relleus fets a les parets de coves o de superfícies rocoses a l’aire lliure entre 40.000 i 10.000 anys enrere. Generalment es dibuixen animals, que són representacions més realistes, i concretament de grans herbívors com cavalls, bisons, cérvols, rens i mamuts. La figura humana està menys representada i és menys realista que els animals. En general, en l’art rupestre paleolític hi ha escenes, és a dir, composicions de figures que interactuen entre elles. [Torna]
[47] Patou-Mathis, Marylène. Neanderthal. Une autre humanité. Ed. Perrin. Condé-sur-l’Escaut, 2008. [Torna]
[48] Avui, en el moment de néixer, el cervell d’un nadó és molt petit, aproximadament el 25 % de la seva mida adulta. En el cas d’un ximpanzé, neix amb un cervell desenvolupat al 40 % de la seva màxima capacitat, i arriba al seu topall dos anys després. [Torna]
[49] El paleoantropòleg Juan Luis Arsuaga, codirector del Projecte Atapuerca, defensa aquest argument en el seu llibre El collar del neandertal. A la recerca dels primers pensadors (Columna Idees, 2003). Sosté que la majoria de les coves eren per als nòmades neandertals un punt d’aturada en el camí però no una llar estable, circumstància que explicaria l’escassetat de fòssils d’individus d’edats avançades en els jaciments. La majoria dels ancians d’un grup haurien trobat la mort a mig camí entre cova i cova, i les seves restes haurien estat abandonades o bé enterrades en el lloc de la mort. [Torna]
[50] L’era de l’imperialisme europeu se situa entre el 1871 i el 1914, en què es va produir una veritable carrera per construir imperis. França, Alemanya i el Regne Unit, i en menor mesura Itàlia, Portugal, Bèlgica i Espanya, van iniciar la lluita pel repartiment del continent africà. I precisament en les disputes pel repartiment de colònies africanes hi ha un dels factors que van originar la Primera Guerra Mundial (1914-1919). [Torna]
[51] La guerre du feu es va publicar el 1909 en francès, i es va erigir en la pionera del gènere de novel·la prehistòrica. Escrita pels germans belgues Joseph Henry Honoré Boex i Séraphin Justin François Boex sota el pseudònim J. H. Rosny, va ser traduïda a diverses llengües. [Torna]
[52] Michel Eyquem de Montaigne (Bordeus, 1533-1592) va ser filòsof, escriptor, humanista, moralista i polític francès del Renaixement. Va escriure Essais, una obra de referència del pensament humanista francès del segle XVI. [Torna]
[53] Lumley no accepta la classificació d’Homo heidelbergensis per als fòssils trobats a la cova de l’Aragó, i prefereix parlar d’Homo erectus europeu evolucionat o anteneandertalià per referir-se a l’home de Talteüll. [Torna]
[54] Corrent literari, filosòfic, científic i polític sorgit a començament del segle XVIII a França que s’estendrà a Europa. Se centra en el període comprès entre la Segona Revolució Anglesa del 1688 i la Revolució Francesa del 1789. La Il·lustració va posar en qüestió la visió teocràtica pròpia del pensament de l’Església i es considerava l’ésser humà com un ésser natural més i no com un ésser especial d’entre la resta d’éssers naturals. [Torna]
[55] Coincidint amb el bicentenari del naixement de Charles Darwin, el 2008, l’Església d’Anglaterra va demanar disculpes al científic per haver-se oposat de manera «excessivament emocional» a la seva teoria de l’evolució. Aquest va ser el prec de perdó: «Charles Darwin: 200 anys després del teu naixement, l’Església d’Anglaterra et deu una disculpa per mal interpretar-te i, a més, per tenir una reacció equivocada i haver animat a altres a no comprendre’t. Mirem de practicar l’antiga virtut de fe buscant la comprensió, i confiem que això suposi una reparació.»[Torna]
[56] El text original de l’Autobiografia de Charles Darwin, abans de la censura que va aplicar la seva família al document que es va publicar, el científic deixava clara la seva opinió sobre el cristianisme: «em costa d’entendre com ningú podria creure que el cristianisme és cert, ja que està clarament escrit que els homes que no hi creuen —i això inclouria el meu pare, el meu germà i molts dels meus millors amics— rebran un càstig etern. Aquesta és una doctrina detestable». La versió censurada apareix comentada en l’edició de l’Autobiografia publicada per la Universitat de València dins la col·lecció Monografies Mètode, a càrrec de Martí Domínguez (València, 2009). [Torna]
[57] L’aportació fonamental de Ptolemeu (100-170) va ser el seu model de l’Univers: creia que la Terra restava immòbil i ocupava el centre de l’Univers, i que el Sol, la Lluna, els planetes i les estrelles giraven al seu voltant. Les seves teories astronòmiques van influir amb molta força en el pensament astrònom i matemàtic científic fins al segle xvi. [Torna]
[58] Darwin va viure un dels períodes culturalment més interessants, l’apogeu de l’era Victoriana a la Gran Bretanya del 1837 al 1901, quan les ciències i la necessitat de qüestionar l’statu quo eren forces en expansió. [Torna]
[59] La comunitat científica anglosaxona va quedar ridiculitzada a escala internacional, ja que mentre va durar el frau, per un patriotisme mal entès, va arriscar massa en les seves tesis de suport per contrarestar els dubtes expressats especialment des del món francòfon. [Torna]
[60] Fa referència al quart període dels sis en què es divideix l’era primària o paleozoica, en què es van formar els mars interiors, van prendre importància les falgueres (plantes sense flor ni llavor) i les primeres formacions arbòries i van aparèixer els primers insectes, cefalòpodes, taurons i rèptils. [Torna]
[61] Richard Dawkins (Kenya, 1941) és un dels principals divulgadors de la teoria de l’evolucionisme. De pares britànics, la seva formació es va desenvolupar al Regne Unit. És autor dels best-sellers mundials El gen egoista i El miratge de Déu. Ha signat prop d’un centenar d’articles en revistes científiques d’àrees diverses com l’etologia, la neurociència, la sociologia i la filosofia. El 2009 ha estat investit doctor honoris causa per la Universitat de València. [Torna]
[62] L’ADN mitocondrial no es troba en el nucli de la cèl·lula sinó dins de les mitocòndries, i és transmès exclusivament per les dones. En cada individu l’ADN mitocondrial ha de ser, per tant, idèntic al de la seva mare, tret que es produeixin mutacions. Per això l’ADN mitocondrial ofereix una línia d’herència molt més simple que el nuclear, l’estructura del qual depèn de les aportacions del pare i de la mare. [Torna]
[63] Descobert el 1961 a l’Àfrica oriental pel reconegut paleoantropòleg Louis Leakey. [Torna]
[64] Les diferències anatòmiques amb l’Homo ergaster són molt petites. La forma del crani, l’estatura i el pes estimat, com també la capacitat cranial, són molt similars. Van poblar el continent asiàtic entre els 1,6 i els 0,3 milions d’anys. [Torna]
[65] Va ser anomenat així el 1908 com a conseqüència del descobriment de la mandíbula de Mauer, a la localitat alemanya de Heidelberg. Els membres d’aquesta espècie van evolucionar a Europa en condicions d’un relatiu aïllament a causa de les glaciacions que van assolar l’hemisferi nord durant el Plistocè mitjà. [Torna]
[66] David Hume (1711-1776), filòsof i economista escocès. La filosofia de Hume procedeix a la vegada de l’empirisme de Locke i de l’idealisme de Berkeley. Mira de reduir els principis racionals, entre ells el de causalitat, al filtre humà. Per tant, al seu entendre les lleis científiques són només vàlides per als casos en què l’experiència n’ha provat la certesa. La substància material o espiritual no existeix. Hume va influir en Kant i és inspirador d’Adam Smith i dels economistes liberals clàssics. [Torna]
[67] No hi ha acord ple en la comunitat científica mundial sobre l’origen de determinades espècies. Alguns investigadors encara sostenen que els homes anatòmicament moderns són una evolució dels neandertals, que serien un estadi inferior d’evolució d’una mateixa espècie. D’altra banda, quan els investigadors d’Atapuerca van descobrir les restes fòssils de l’Homo antecessor, inicialment datades en uns 800.000 anys, van creure que tenien un origen africà. Però una nova revisió el 2008 ha conduït a canviar la tesi i estudiar la possibilitat que l’origen sigui europeu, amb una datació d’uns 1,2 milions d’anys. [Torna]
[68] Es tracta dels jaciments dels Països Catalans més significatius per a l’estudi de l’home de Neandertal a escala internacional. Amb tot, a Catalunya, el País Valencià i la Catalunya Nord, s’hi compten fins a 43 indrets amb presència de fòssils neandertals, d’indústria lítica associada o de fauna, que permeten avançar en la composició de la història d’aquesta espècie al territori. [Torna]