Viatges de plaer

A mesura que els recursos alimentaris s’escampaven per un territori més ampli i per tant calia recórrer més quilòmetres per accedir-hi, els grups es van escindir en unitats més petites per tal de dispersar-se. La densitat de població va minvar i cap d’aquests grups no presentava un volum tan elevat per permetre l’existència de grups locals autosuficients des del punt de vista reproductiu. Per tal de perpetuar l’espècie, calia buscar ajuda fora del nucli social més proper. Els neandertals van teixir relacions socials geogràficament esteses també per l’est d’Europa amb finalitats reproductives, les quals a la vegada els van permetre mantenir intercanvis culturals amb grups relativament dispersos. Aquests contactes van ser més nombrosos i diversificats del que deixen entreveure els testimonis arqueològics. Les afinitats regionals constatades entre diverses indústries lítiques donen fe de l’existència d’intercanvis de coneixements tècnics i, en conseqüència, es pot induir que també hi va haver un transvasament d’experiències socials i culturals. Amb tot, aquests contactes interterritorials semblen insuficients per sentenciar que la civilització neandertal fou compacta i unitària en tots els territoris que va ocupar.

Alguns autors, encapçalats per la paleontòloga francesa Françoise Delpech, consideren que els desplaçaments de grups neandertals només es van planificar per raons ecològiques, en funció de la mobilitat dels animals i del reemplaçament estacional dels vegetals, però en cap cas amb la voluntat de teixir una xarxa social per a la transmissió de sabers.