DIBUIX 7.

OP. SCC Número 83, 30-07-1903, pàg. 491, b/n, (20 x 6,5 cm).

Títol: UN AMANT DEL PROGRÉS.

Tema: Un lladregot s’ha emparrat a un pal del tramvia i està robant el fil de coure de la línia. S’aguanta, amb la cama esquerra doblegada i les mans, sobre la creu del pal, que és de ferro. Porta gorra a ratlles verticals, camisa a quadres i espardenyes blanques. Un guàrdia municipal puja pel pal i li ordena amb un gest que baixi. Un altre guàrdia, a baix, fa el gest de desenfundar el seu espadí i mira cap a dalt.

Text:

—¡Date preso, so granuja!

—Ai, ai; ¿pres per fer experiments de telegrafia sense fils?

Signatura: Opisso, amb lletres separades que semblen majúscules, a la part inferior dreta del dibuix.

Tècnica: Tinta xinesa negra a la ploma.

Comentari: Els tramvies acostumaven a passar en doble direcció, amunt i avall, per un sol carrer. Així s’aprofitava l’espai i la despesa en les instal·lacions era menor. Tot i que, com que això era perillós per als vianants, al final s’optà per establir carrers de pujada i de baixada ben diferenciats.

Per atendre al subministrament elèctric de les línies, es posaren al llarg dels recorreguts uns pals de ferro amb una creu a dalt, que permetia el cablejat de les dues línies. Els cables eren de coure i hi havia lladres que, àgils, pujaven fins al capdamunt per a robar el material. És, en certa manera, el que encara succeeix a les línies de trens i a les torres d’electricitat, exposant els lladres les seves vides. Els policies municipals parlen en castellà i el lladregot, que s’expressa en català, es permet una broma de caire científic.