DIBUIX 281.

OP. SCC Número 340, 19-11-1908, pàg. 745, b/n, (20,2 x 14,5 cm).

Títol: Sense títol.

Tema: A l’interior d’un cafè, una dona i un home joves seuen en cadires de vímet davant d’una tauleta rodona on hi ha dues petites copes de licor posades damunt de platets. Ella és rossa, porta un gran barret, brusa a piquets, levita negra i faldilla llarga blanca. Té un moneder quadrat sobre la falda. Somriu i té els braços creuats sobre la tauleta. Mira cap al seu company, que porta una ampla gorra i també somriu. Té bigoti i vesteix americana negra amb una flor blanca al trau de la solapa, coll alt, corbata negra, armilla de fantasia, pantalons grisos amb ratlla marcada a la cama dreta i sabates negres. Té a la mà dreta una pipa de broquet llarg. Al fons hi ha una altra tauleta amb dues cadires buides i una planta. El local està decorat amb una sanefa modernista al llarg de la paret, arcs d’estil àrab i plantes.

Text:

—I ni per a fer campana te la treus?

Signatura: Opisso, amb lletres separades com si fossin majúscules, a la part inferior dreta del requadre.

Tècnica: Tinta xinesa negra a la ploma, amb força ús del paper de puntets.

Comentari: Entre els estudiants universitaris de Barcelona s’havia posat de moda dur unes gorres amb els colors de la facultat a la que pertanyien. Alguns, tal com detalla l’acudit, no se la treien ni quan feien campana, és a dir, quan faltaven a classe. Molts anys després, a mitjans dels anys cinquanta, tornà aquesta moda, que també fou efímera.