DIBUIX 123.

OP. SCC Número 177, 18-05-1905, pàg. 313, b/n, (17,5 x 13,5 cm).

Títol: TORNANT DE BRAMAR.

Tema: L’interior d’una casa obrera. Una finestra amb porticons, una taula d’ales amb un porró ple de vi a sobre, sostre de fusta i terra de lloses cuites. Una dona grassa, amb vestit de feinejar per casa, davantal i sabatilles, fa el gest de demanar explicacions i de renyar a un home, també gras, amb barretina, camisa blanca, faixa, pantalons negres, sabatilles de pell i mà esquerra a la butxaca de l’americana marró. Davant seu, un nen amb bata, mitjons negres i espardenyes blanques, li demana que el pugi a coll. En primer terme, un gat tigrat es mira l’escena.

Text:

—Mira, ens han donat una corbata per a l’estendard.

—Valia més que t’haguessin donat colls i punys per a tu, que bé els necessites.

Signatura: Opisso, tot seguit, a la part inferior dreta del requadre.

Tècnica: Tinta xinesa negra a la ploma, amb esquitxat.

Comentari: L’home és cantaire en un cor. La corbata a la que fa referència és una cinta d’honor guanyada en una actuació o per una trajectòria, que es penjava de l’estendard. La dona protesta, ja que la vida és dura i al marit li falten, entre altres coses, colls i punys per a renovar les seves camises. L’acudit és ofensiu, especialment perquè qualifica com a bramar el cantar en un cor com els que creà Anselm Clavé en benefici dels obrers.