DIBUIX 407.

OP. SCC Número 470, 24-05-1911, pàg. 328, b/n, (21,2 x 15,7 cm).

Títol: Sense títol.

Tema: A un ball de gala en una casa particular, una dona gran assenyala a la seva veïna de cadira a un home gran i a un altre jove que estan una mica allunyats. La dona gran porta pentinat alt, amb plomes, flors i tirabuixons; collar de perles de dues voltes; vestit blanc llarg; escot generós amb llaços i una vora de vellut negres; dues roses al pit; vano tancat; guants blancs llargs; polsera rodona al canell esquerra; cinta a la cintura i faldilla acampanada amb corbes de gasa i llaços. La dona jove duu pentinat estil imperi; vestit blanc de mitja màniga; breu escot en punta; vores del coll i de les mànigues de vellut negre; i vano de plomes. L’home gran que observen és gras, té les patilles poblades i vesteix d’estricta etiqueta, i igual indumentària duu el seu jove acompanyant. Hi ha altres persones a la sala —una parella es reflexa en un mirall ovalat— i s’aprecia un respirador amb reixa i una pota de cadira.

Text:

—Veu, senyora? D’aquells dos, un és el meu marit i l’altre és el meu fill. El meu fill és el més jove.

Signatura: Sense signatura.

Tècnica: Tinta xinesa negra a la ploma i ús del paper de puntets.

Comentari: La senyora de més edat assenyala el marit i el fill a una companya de conversa i, còmicament per innecessari, se sent amb l’obligació d’especificar qui és qui.