DIBUIX 446.

OP. SCC Número 508, 15-02-1912, pàg. 99, b/n, (22 x 16 cm).

Títol: Sense títol.

Tema: Davant de la taquilla ricament enreixada d’un teatre —és tracta del teatre Principal de Barcelona, a la Rambla— un home s’inclina i lliura unes monedes per a pagar les entrades; la seva i la de la dona somrient que l’acompanya. Duu barret fort negre, ampli abric gris, bastó de puny, pantalons a ratlles verticals, botins blancs i sabates negres. La dona llueix un ampli barret negre, cinta blanca al cap, vestit negre, espectacular mantell de pell d’ós blanc amb cinc cues, moneder negre, mitges blanques i sabates negres.

Text:

—Què vol? Butaques o seient fix?

—Doni’m seient fix, perquè en la comèdia que fan aquesta nit vull fixar-m’hi molt.

Signatura: Opisso, amb lletres separades com si fossin majúscules, a la part inferior dreta del dibuix.

Tècnica: Tinta xinesa negra a la ploma i ús del paper de puntets per a l’abric de l’home.

Comentari: Diu l’almanac del Diario de Barcelona: El día 19 de febrero de 1912 se estrenó en el Teatro Principal la traducción catalana, por D. Alfredo Pallardó, de la obra francesa Rabagás, de Victoriano Sardou. Les entrades de teatre costaven de més a més segons s’escollís llotja, butaca, lluneta, seient fix o general. Opisso fa publicitat d’aquesta comèdia en cinc actes amb un acudit.