DIBUIX 411.

OP. SCC Número 474, 22-06-1911, pàg. 391, b/n, (22 x 15 cm).

Títol: Sense títol.

Tema: Dues dones i un home examinen l’habitació d’un domicili particular. A la paret hi ha penjat un aparell per a donar lavatives, amb la seva goma, i un prestatge amb quatre flascons. El sòcol és negre i es veu una porta tancada. L’home té el cabell blanc i la barba i el bigoti negres; camisa d’aletes, blanca i sense corbata; americana negra i armilla grisa, embotonada al davant; pantalons blancs; sabates negres, brillants, i botins grisos. La dona jove porta un ampli barret circular, amb flors de tela; brusa blanca, amb franges de vellut negre al coll i al final de les mànigues curtes; mitges calades; sabates de punta i taló negres; una polsera rodona al canell dret i un moneder rodó que li penja d’una llarga nansa. La dona gran porta vestit negre; brusa blanca; guants blancs i barretet negre.

Text:

—En aquesta habitació volen operar al malalt? És molt petit això.

—Aquesta habitació petita? Hi cap quatre vegades la seva clientela, doctor.

—…

—La viva vull dir… no la morta.

Signatura: Sense signatura.

Tècnica: Tinta xinesa negra a la ploma i ús del paper de puntets.

Comentari: En aquell temps, els metges operaven en els domicilis particulars, habilitant una habitació com a quiròfan. La broma que fa la noia és macabra i extemporani.