DIBUIX 280.

OP. SCC Número 339, 12-11-1908, pàg. 729, b/n, (21 x 13,8 cm).

Títol: UNA INDIRECTA.

Tema: A l’estança d’un domicili particular, un home jove seu en una cadira, prop d’una finestra que dóna a un jardí, i llegeix la pàgina especial sobre temes del camp —titulada FULLA AGRÍCOLA DE LA VEU— del diari La Veu de Catalunya. Porta el cabell negre amb clenxa a la dreta i bigoti de puntes, i vesteix coll alt, corbata a ratlles de biaix, armilla creuada, grisa com l’americana, pantalons negres i botes rosses tancades amb llaços. Mira de reüll a una dona jove que, asseguda en una tauleta auxiliar que ell té al costat, li parla. La dona porta el cabell pentinat amunt i lligat amb una cinta, vesteix brusa de màniga llarga —de coll alt i amb puntets—, torera i faldilla, tot de color blanc. Somriu mentre parla. Al darrera hi ha un llum de peu i un gravat emmarcat que representa una dona de peu i amb una gran faldilla acampanada.

Text:

Signatura: Opisso, amb lletres separades com si fossin majúscules, a la part inferior dreta del requadre.

Tècnica: Tinta xinesa negra a la ploma, amb forta presència del paper de puntets.

Comentari: El guano —que prové de les defecacions i cadàvers d’aus marines, foques i ratapinyades— fou un fertilitzant agrícola de primer ordre fins l’aparició dels adobs de síntesi química a finals del segle XIX. El marit, que deu tenir propietats al camp, s’interessa per les qualitats d’aquest adob —abono, en castellà— d’origen orgànic, però la muller té uns altres interessos, i aprofita l’avinentesa per manifestar de manera indirecta que encara no tenen l’abonament a les funcions del Gran Teatre del Liceu.