DIBUIX 404.

OP. SCC Número 467, 04-05-1911, pàg. 277, b/n, (21,7 x 14,5 cm).

Títol: DE JOCS FLORALS.

Tema: Al saló de la Llotja de Mar, a la festa dels Jocs Florals, un noi assegut entre el públic s’adreça a la noia que té al costat. El jove va vestit de gris amb una flor al trau de la solapa, coll alt a la camisa blanca, jersei i corbata negres, barret blanc a les mans, sabates de taló, negres i lluents, i botins blancs. La jove duu barret cònic amb plomes, brusa negra, faldilla grisa, sabates negres, botins blancs i guants llargs blancs; i aguanta un ram de flors i un moneder ovalat. Al seu costat dret hi ha asseguda una altra noia amb barret guarnit i ram de flors a les mans. Els assistents omplen el saló, que està embellit amb garlandes a les columnes. Hi ha un guàrdia municipal uniformat de gala que porta un casc amb un plomall blanc; i, al fons, un domàs amb l’escut de la ciutat de Barcelona.

Text:

—I vostè, senyoreta, no la sent la poesia?

—No, senyor, no. En aquest saló no se sent res.

Signatura: Sense signatura.

Tècnica: Tinta xinesa negra a la ploma i ús del paper de puntets.

Comentari: El noi parla de percebre el sentiment que inspira la poesia i la noia fa referència a les males condicions acústiques del saló de la Llotja. Aquell any, el consistori dels Jocs Florals fou presidit per Conrad Roure; Mercè de Montoliu va ser la reina de la festa; mossèn Antoni Navarro obtingué la Flor Natural; la Viola quedà deserta; i a Eduard Girbal i Jaume li fou concedida l’Englantina.