DIBUIX 198.

OP. SCC Número 255, 11-04-1907, pàg. 231, b/n, (18 x 14 cm).

Títol: Sense títol.

Tema: Un fuster ja gran, amb la garlopa a la mà dreta i la paella per a la cola a l’esquerra, té al darrera el banc de treball. Pel terra hi ha tot d’encenalls. Davant seu, una dona gran —barretet lligat sota la barbeta, vestit gris amb coll de pell, faldilla ample—, acompanya una noia molt jove amb barretet guarnit amb una gran ploma, cabells lligats al darrera amb un gran llaç, bufanda, jaqueta blanca i faldilla a ratlles verticals, que aguanta amb la mà esquerra una partitura musical en la que posa Chopin.

Text:

—Déu vos guard, que tenen pianos de cola?

—Pianos no; ara, si vol cola, n’hi daré tota una casseta.

Signatura: Opisso, amb lletres separades com si fossin majúscules, a la part inferior dreta del dibuix.

Tècnica: Tinta xinesa negra a la ploma, amb paper de puntets en el vestit de la dona gran i en la faldilla de la noia, així com en el banc de fuster.

Comentari: La noia estudia piano i li han dit que li convindria practicar amb l’instrument musical a casa seva, i que, si aquest pogués ésser de cua, millor. La mare, que ho ignora tot respecte a la pràctica musical, vol ajudar a la filla, i pensa que un fuster pot fer pianos. L’home li contesta que si vol cola li pot oferir una casseta, que és la cassola petita que els fusters feien servir per a escalfar l’aiguacuit. El dibuix és plenament informatiu sobre un ofici que llavors era molt estès.