DIBUIX 381.

OP. SCC Número 444, 24-11-1910, pàg. 745, b/n, (19,5 x 15,5 cm).

Títol: LES OBRES DELS JESUÏTES.

Tema: Un home gran, amb cabell i bigoti blancs —vestit de negre, camisa i armilla blanques, coll alt, corbata negra amb un brillant al mig, flor a la solapa de l’americana— seu amb les mans a les butxaques en un sofà, flanquejat per dues dones joves i ben vestides —l’una porta un gran i alt barret negre amb plomes blanques, brusa blanca amb pitrera i una joia al coll, i vestit gris amb coll i vores de les mànigues de vellut; l’altra duu barret negre amb cinta i fermall, vestit blanc amb gran mocador de puntets al coll i fermall rodó, boà i moneder—. Al davant hi ha una tauleta rodona amb unes ampolles d’aigua i de licor, i una copeta sobre un platet; i, sobre una cadira, un barret flexible d’home de color blanc amb una ampla cinta negra.

Text:

—Però home, Mir, no veus que tu mateix et tires terra als ulls volent destruir troneres?

Signatura: Sense signatura.

Tècnica: Tinta xinesa negra a la ploma i ús del paper de puntets.

Comentari: La tramitació de l’anomenada llei del candado —que volia limitar la presència de les ordres religioses a Espanya— per part del govern Canalejas havia generat un intens debat públic entre defensors i detractors de l’Església catòlica. En aquest ambient, els jesuïtes decidiren fer obres al seu edifici del carrer Casp de Barcelona, i des del lerrouxisme es digué que els religiosos pretenien reconvertir l’edificació en una fortificació amb torres de defensa i troneres des de les que disparar. Un dels regidors del partit radical que ho denuncià fou Josep Antonio Mir i Miró, el qual tenia fama de ser un amant de la gresca nocturna, d’aquí que des de l’acudit es digui que a l’anar en contra de les troneres del carrer Casp s’ataca a si mateix, ja que aquells que surten a divertir-se de nit tot sovint també reben el nom de troneres.

En el número anterior de ¡Cu-Cut! no hi hagué cap col·laboració d’Opisso, ja que les planes del setmanari varen estar dedicades íntegrament a la figura del Doctor Robert, amb motiu de la inauguració del monument aixecat en honor seu a la plaça de la Universitat de Barcelona, retirat a l’acabament de la guerra civil i actualment —després de ser recuperat en anys de predemocràcia— a la plaça Tetuan.