DIBUIX 216.

OP. SCC Número 273, 08-08-1907, pàg. 521, b/n, (19,5 x 15 cm).

Títol: Sense títol.

Tema: Un home jove, elegant i somrient, parla —en el que pot ésser un jardí, del que es veu un arbre— amb dues noies també elegantment vestides. Una de las noies, vista de costat, porta un barret blanc amb una gran cinta amb anelles, un vestit amb mànigues amples, bombades i fins els colzes, de dos pisos, ampli cinyell negre amb sivella ovalada i faldilla ample. L’altre dona porta barret amb cinta blanca, tul a la cara, brusa amb un lleuger estampat floral, faldilla negre, mitons, i se li veu una punta dels enagos. El jove porta barret de palla amb cinta negra ampla, coll alt, corbata amb grans rombes, levita negra oberta i amb una flor al trau de la solapa, pantalons blancs que aguanta amb elàstics, cadena per al rellotge, bastó de canya a la dreta i sabates blanques cordades amb llacets, i duu la mà esquerra a la butxaca.

Text:

—Que ja han provat les aigües de l’Establiment?

—Sí: les aigües han estat les que no ens han provat a nosaltres.

Signatura: Opisso, amb lletres separades com si fossin majúscules, a la part inferior dreta del requadre.

Tècnica: Tinta xinesa negra a la ploma, amb paper de piquets com a fons.

Comentari: A l’estiu era un costum bastant estès que les famílies amb capacitat econòmica i ganes de realitzar vida social anessin als balnearis. L’excusa era prendre les aigües, moltes d’aquestes considerades medicinals, i realitzar exercicis higiènics. Però algunes aigües provocaven problemes intestinals, amb disfuncions en les normals activitats de defecació, fet al que semblen referir-se les dues noies en la seva conversa amb el xicot que les saluda.