DIBUIX 184.

OP. SCC Número 239, 20-12-1906, pàg. 569, b/n, (15,5 x 15 cm).

Títol: UN DIAGNÒSTIC.

Tema: Un malalt enllitat en una habitació de matrimoni. A unes butaques seuen la seva muller i un home, que és el metge. Aquest és calb, porta barba i bigoti, coll alt, jaqué negre, pantalons a ratlles i sabates negres. Amb la mà dreta fa el gest de reforçar les paraules que diu. La dona, amb els braços creuats sobre el pit, escolta amb atenció, però dubta de les paraules que li diuen. Porta pentinat alt, mocador blanc al coll amb una àmplia llaçada, brusa grisa i faldilla negrosa. Al terra hi ha una catifa amb dibuixos geomètrics. Les butaques són diferents. Al fons hi ha una porta de vidres rectangulars i negres, motiu que fa pensar que és de nit. Al costat del llit del malalt hi ha una tauleta amb un llum amb pantalla modernista, un got i una ampolla que pot ésser una medicina. La tauleta també és modernista, igual que el capçal del llit de matrimoni.

Text:

—El que té el seu senyor li prové del diafragma.

—Em sembla que s’equivoca; per a mi li ve del dia de Nadal, de resultes d’un abús de gall.

Signatura: Una o amb una erra a l’interior, a la part inferior dreta del requadre.

Tècnica: Tinta xinesa negra a la ploma, amb paper fosc com a base per a indicar que l’escena és d’interior.

Comentari: L’acudit, pensat per al darrer número del setmanari i publicat amb antelació, parla d’una indigestió el dia de Nadal, quan encara falten cinc dies. Pot ésser un advertiment als lectors per a que es moderin en el dinar d’aquesta festivitat —a Catalunya no és costum el sopar de la nit de Nadal, encara que es facin ressopons a la sortida de la missa del Gall—.