DIBUIX 306.

OP. SCC Número 366, 19-05-1909, pàg. 313, b/n, (21 x 12,5 cm).

Títol: Sense títol.

Tema: A la porta del teatre Novedades, davant de la taquilla i d’un cartell en el que s’anuncia l’estrena de la peça El darrer miracle de Rafael Marquina i la continuació de l’obra Foc Nou d’Ignasi Iglésias, una jove parla amb un home amb posat de pinxo al que agafa pel braç. La dona porta pentinat alt, mocador negre al coll, jaqueta curta, grisa i oberta, brusa blanca, cinyell negre, davantal blanc, faldilla negra, botins blancs i sabates de tacó negres. L’home va amb gorra a quadres, mocador gris al coll, americana blanca, jersei negre, faixa també negra, pantalons grisos i sabates blanques. Té la mà esquerra posada a la butxaca dels pantalons i el braç dret mig doblegat en forma de nansa.

Text:

—Apa, porta’m a veure El darrer miracle.

—No hi crec jo en miracles.

—Home, fixa’t que és el darrer.

—Vaja, així, m’hi conformo.

Signatura: Sense signatura.

Tècnica: Tinta xinesa negra a la ploma. Paper de puntets a la sanefa del cartelll, taquilla i peces de vestir.

Comentari: Segons l’almanac del Diario de Barcelona per a 1910, l’ 11 de maig de 1909 s’estrenà al teatre Novedades el poema dramàtic de Rafael Marquina El darrer miracle, en un acte i dos episodis, para el segundo de éstos pintaron una bonita decoración los señores Moragas y Alarma. Rafael Marquina i Angulo (Barcelona, 1887 - L’Havana, 1960) fou crític teatral del diari La Publicidad (1906) i dirigia la revista Teatratalia (1908). Al cap d’uns anys es traslladà a Madrid i treballà per al diari Heraldo de Madrid. De 1939 a 1943 residí a Cuba. Era germà del també autor teatral, poeta i diplomàtic Eduardo Marquina (Barcelona, 1879 - Nova York, 1946). L’obra de Rafael Marquina va tenir poc èxit. Diferentment passà amb Foch Nou, d’Ignasi Iglésias (Sant Andreu del Palomar, Barcelona 1871 - Barcelona, 1928), drama estrenat l’anterior 6 de febrer al mateix teatre. L’almanac del Diario de Barcelona per a 1910 afirma que el drama ofrece grandes atractivos y es de los que, por sus cualidades, merecen quedar de repertorio.