DIBUIX 335.
OP. SCC Número 396, 23-12-1909, pàg. 792, b/n. (21 x 15,5 cm).
Títol: Sense títol.
Tema: A una casa particular, un matrimoni parla i una senyora de més edat els escolta a distància. L’home duu el cabell negre planxat, ulleres muntades a l’aire, bigoti, levita i pantalons grisos, coll alt, corbata, armilla negra, cadena i penjoll, sabates negres i botins grisos. La dona jove —pentinada cap amunt, amb una àmplia cinta amb pedreria que li aguanta el cabell— va amb un vestit blanc de coll alt amb sanefa sobre el pit i doble volant als baixos, sabates negres de tacó i botins blancs. La dona gran —cabell blanc, cara rodona i grassa de cos— porta manteleta i faldilla negres, així com una brusa grisa, i té les mans enllaçades sobre el pit. Al mig hi ha una tauleta rodona —amb un gerro baix que conté dues flors— i una cadira; a la paret, un petit quadre ovalat; i al fons a l’esquerra, una cortina blanca amb una sanefa floral als baixos.
Text:
Ella:
—Vés quina llàstima, no haver tret la grossa!
Ell (per la sogra):
—No, si ja em resigno a no poder treure-la mai.
Signatura: Sense signatura.
Tècnica: Tinta xinesa negra a la ploma i ús del paper de puntets.
Comentari: La dona parla de la grossa de la loteria de Nadal i el marit pensa en la sogra, la qual escolta la conversa des de la distància.