DIBUIX 383.

OP. SCC Número 446, 07-12-1910, pàg. 777, b/n, (22 x 15 cm).

Títol: Sense títol.

Tema: Al carrer, dempeus, una parella formada per un home i una dona parla amb una altra dona. L’home, mig tapat per la seva acompanyant, duu barret fort i guants negres, abric gris, pantalons negres, sabates negres, botins grisos i bastó de passeig. La dona amb qui passeja llueix un barret amb un gran llaç, pell blanca al coll, americana amb quatre botons al darrera, maniguet, faldilla de tub llarga cenyida amb una tira amb botó als baixos, sabates negres i botins grisos. L’altra dona, vista de cara, sembla que explica un fet. Porta un barret negre amb una gran cinta blanca, una pell de marta amb el cap de l’animal dissecat que li envolta el coll, una segona pell a la mà, un moneder de malla en forma de pera, un vestit jaqueta amb coll de vellut, una faldilla de tub amb una gran franja de vellut prop de la vora, mitges blanques i sabates negres.

Text:

—Vaig trobar-me sense saber què fer; allò que es diu, lligada de mans.

—Que també és moda?

Signatura: Opisso, amb lletres separades com si fossin majúscules, a la part inferior dreta del dibuix.

Tècnica: Tinta xinesa negra a la ploma i ús del paper de puntets.

Comentari: Un nou acudit sobre la moda de les faldilles cenyides als baixos que empresonen les cames, veure n.º 357, 360 i 368. Opisso planteja si la següent tendència que s’imposarà serà anar lligat de mans.