DIBUIX 189.

OP. SCC Número 246, 07-02-1907, pàg. 89, b/n, (18,5 x 14 cm).

Títol: Sense títol.

Tema: Un adroguer, darrera el taulell, despatxa a una clienta. Darrera seu té uns prestatges amb una cistella metàl·lica amb ous, ampolles, pots de vidre amb melindros, bosses amb bastonets de pa, paquets de sal i més pots. A la dreta pengen un tros de cansalada i botifarres negres. A sobre el taulell hi ha un tros de formatge de bola i un gran pot. El taulell —amb el número 40 inscrit— té uns compartiments de vidre per a llegums. L’adroguer —un home jove i prim, vestit amb camisa de coll dur i bata— somriu i a la mà dreta té un paquet en el que posa Moka. La clienta és una minyona, jove i guapa, amb pentinat alt, mocador blanc al coll, brusa fosca amb mànigues bufades, davantal blanc i faldilla negra, que porta, penjat del braç dret, un cistell de vímet del que surten verdures. Té el braç esquerra amb la mà situada sobre la cintura i la seva actitud és d’entrar en controvèrsia amb el que li diuen.

Text:

—Cregui’m, Mundeta, que si no fos pel si no, li demanava relacions.

—Fugi d’aquí! Si vostè no té tripa ni moca!

—Moka sí, prenda; precisament ara tinc el pot als dits.

Signatura: Una o amb una erra a l’interior, a la part inferior esquerra del requadre.

Tècnica: Tinta xinesa negra a la ploma, amb paper de puntets per a indicar l’interior de la botiga.

Comentari: No tenir ni tripa ni moca significa, en propietat, estar molt magre, però també pot fer-se servir en el llenguatge col·loquial per a indicar que algú no té ni suc ni bruc, és a dir, que és un xitxarel·lo. Per altra banda, el moca és el cafè procedent de la ciutat àrab de Moca, molt apreciat pel seu sabor. La descripció dels productes que es troben a la botiga de l’adroguer és destacable.