DIBUIX 253.

OP. SCC Número 309, 15-04-1908, pàg. 249, b/n, (20,5 x 15 cm).

Títol: A SEGUIR MONUMENTS.

Tema: A una estança interior d’una casa particular, dues dones vestides de negre. Una, la gran, es posa els guants i espera asseguda a que l’altra, jove i maca, amb una agulla de fantasia a la mà, acabi d’arreglar-se una mantellina davant el mirall d’un tocador. Hi ha una calaixera de dos calaixos coberta amb un marbre que té al damunt un canelobre amb un ciri i una imatge de la Verge pintada sobre fusta disposada en forma de capelleta; un retrat amb marc circular penjat de la paret; i un polvoritzador i unes roses sobre la tauleta del tocador, que té potes modernistes.

Text:

—Apuntat bé la mantellina, que no et caigui.

—Oh, ja ho vull que em caigui, però que em caigui bé.

Signatura: Opisso, amb lletres separades com si fossin majúscules, a la part inferior dreta del dibuix.

Tècnica: Tinta xinesa negra a la ploma, amb paper de puntets per a la calaixera amb capelleta, tocador i cadira.

Comentari: El 17 d’abril de 1908 fou Divendres Sant, dia en que es visiten els monuments religiosos —altars especials— que paren totes les esglésies, en que les imatges estan tapades com a senyal de dolor per la mort de Crist al Calvari. Joan Amades, en el volum II del seu Costumari català, diu: El poble acudia en massa a visitar els monuments. En les ciutats on se’n feien diversos, calia visitar-ne un mínim de nou i dir en cada un d’ells cinc oracions en record de les cinc nafres de Crist. Qui no ho feia així no complia cristianament. A la vegada que una practica pietosa, es tractava d’un esdeveniment social en que homes i dones aprofitaven per lluir elegància i relacionar-se entre ells.