DIBUIX 408.

OP. SCC Número 471, 01-06-1911, pàg. 345, b/n, (22 x 15 cm).

Títol: Sense títol.

Tema: Una vetlla funerària a un domicili particular. El cadàver es troba en una habitació, on hi ha penjat el retrat endolat de la difunta, davant un ciri encès. Fora de l’estança, davant de la porta, dos homes i una dona, vestits de dol, es mostren molt compungits. Un dels homes —alt i prim; amb bigoti; levita i corbata negres; camisa i armilla blanques; coll alt de camisa blanc; sabates i pantalons a ratlles grisos— aixeca les mans enllaçades en forma de pregària. L’altre home, tot de negre, té la mà damunt l’espatlla de la dona, que s’eixuga les llàgrimes amb un mocador de piquets negres, del mateix color que tota la seva indumentària. El terra és de rajoles grises.

Text:

—Qui s’havia de pensar que moris de repent!

—Què té de particular?

—Com que sempre havia sigut tan cançonera…

Signatura: Sense signatura.

Tècnica: Tinta xinesa negra a la ploma i ús del paper de puntets.

Comentari: Quan hi havia una mort, els cadàvers es vetllaven a casa i els familiars rebien el condol d’amics i parents. La difunta era molt cançonera, és a dir, sempre trobava excuses per a diferir l’execució de les tasques, per això sobta que no hagi trigat res a morir-se, sense allargar-s’hi.