DIBUIX 360.

OP. SCC Número 421, 16-06-1910, pàg. 377, b/n, (22 x 14 cm).

Títol: LA MODA.

Tema: Un pare i una filla, tots dos de la bona societat, caminen plegats pel carrer. L’home, gras i baix —duu barret, armilla i botins blancs, americana negra amb una flor al trau de la solapa, corbata de llacet i bastó de passeig—, consulta el rellotge que té a la mà, agafat amb una cadena. Ella porta un gran barret, carregat de plomes negres, i avança a passets a causa de l’estretor dels baixos de la faldilla del seu vestit gris amb coll d’astracan, cenyits amb un ample cinyell de grans botons; a la vegada, calça mitges negres i sabates punxegudes amb tacons del mateix color.

Text:

—Et vols jugar que aquest rellotge té la maquinària de moda?

—Per què ho diu, papà?

—Perquè li costa més de caminar que a tu.

Signatura: Una o a la part inferior dreta del dibuix.

Tècnica: Tinta xinesa negra a la ploma i ús del paper de puntets.

Comentari: Crítica a la moda de comprimir els baixos de les faldilles que seguien algunes dones. Els tacons massa alts de les sabates ja dificultaven el caminar, però les faldilles tubulars amb un gran tancament prop de la vora afegien una nova complicació. Hi havia el desig d’imitar els passos de les dones xineses, però sense caure en la pràctica de deformar els peus. Els rellotges de mà, habitualment esferoides, anaven agafats a les armilles amb cadenes que, segons la capacitat econòmica de cada propietari, eren d’or o d’un metall menys car.