DIBUIX 336.
OP. SCC Número 397. 30-12-1909, pàg. 808, b/n, (21 x 14,5 cm).
Títol: LA PUJA DEL COTÓ.
Tema: A la consulta, un otorrinolaringòleg parla amb un pacient. El metge és mig calb, porta ulleres a l’aire i bigoti de puntes; vesteix coll alt, corbata de llacet, gran armilla i sabates negres, bata blanca oberta i pantalons grisos; duu la mà esquerra a la butxaca i alça la dreta, amb els dits junts, com si fes una recomanació. El pacient és un home mig calb, amb una gran barba negra i bigoti; vesteix abric creuat pantalons i sabates negres, barret fort, que duu a la mà, i bastó; s’inclina una mica i porta un mocador blanc que li envolta el cap i un apòsit sobre l’orella dreta; s’inclina una mica. Al fons hi ha la porta i una il·lustració descriptiva del conducte auditiu penjada a la paret.
Text:
El metge:
—S’haurà de posar cotó fluix a l’orella.
El pacient:
—Ai, senyor doctor! Aquests remeis tant cars, els pobres no els podem fer.
Signatura: Opisso, amb lletres separades com si fossin majúscules, a la part inferior dreta del requadre.
Tècnica: Tinta xinesa negra a la ploma i ús del paper de puntets.
Comentari: Aquell mes de desembre, el departament d’Agricultura dels EE. UU. havia fixat la collita de cotó de 1909 en 10 088 000 bales, per contra de les 12 828 000 bales de l’any passat, notícia que provocà una alça del preu d’aquesta matèria indispensable per a la indústria tèxtil catalana. L’acudit recull de forma humorísticament exagerada l’augment del cost de la vida que aquest fet podia generar.