DIBUIX 191.

OP. SCC Número 248, 21-02-1907, pàg. 121, b/n, (19 x 14 cm).

Títol: FLORETES FORA DE LLOC.

Tema: Al Zoològic de llavors, davant de la gàbia dels micos, en la que hi ha un exemplar de ximpanzé. Des de darrera la tanca, en la que es recolza, una dona —barret alt, amb una gran llaçada que imita flors, estola de pell, abric acampanat i vestit amb faldilla de dos pisos i fins als peus—, vista d’esquena, gira el cap per a parlar amb l’home que l’acompanya, també d’esquena: barret fort negre, coll alt, abric amb coll de vellut negre, pantalons a ratlles, botins i sabates negres. Té les mans a l’esquena i aguanta un bastó de passeig molt simple i amb un puny fent angle recte.

Text:

—I que n’ets de mona!

Signatura: Opisso, amb lletres separades com si fossin majúscules, a la part inferior dreta del requadre.

Tècnica: Tinta xinesa negra a la ploma.

Comentari: Segons informacions del llibre Tipos populares de Barcelona, d’Antoni R. Dalmau —Monografías históricas de Barcelona, núm. 8, Ediciones Librería Millà, Barcelona 1945—, que esmenta alguns irracionals que foren molt populars entre els barcelonins, l’Ajuntament comprà el 8 de desembre de 1884 la col·lecció Darder per 8500 pessetes i el 1899 hi afegí un jove elefant —es deia Baby, però aviat el poble el rebatejà com l’Avi— que incidí en gran manera a fer molt popular el Zoològic del parc de la Ciutadella, inaugurat el 1892. I un altre animal que cridà molt l’atenció fou el ximpanzé Ravatxol, així batejat popularment perquè amb la seva lletjor i rampells d’ira recordava a un dinamiter francès del que se n’havia parlat molt. Més lleig que en Ravatxol i fa més por que en Ravatxol eren frases molt corrents entre els nois i noies, minyones i mainaderes, pares i mares, àvies i tietes que anaven al parc a veure com es manifestava el simi que, en ocasions, quan li venia el desig de tenir companya, podia ésser molt explícit en las seves manifestacions de zel, i això escandalitzava a les dones i divertia als homes; en altres ocasions provocava el riure quan treia una mà per entre els barrots per a demanar cacauets i avellanes, o feia equilibris i donava grans salts. També de vegades, s’emmurriava, seia en un racó i s’estava callat durant hores.

Aquest Ravatxol podia ésser el que dibuixà Opisso en aquest acudit. Llavors vivia, encara que anys després morirà de tuberculosi a la seva gàbia. L’acudit fa referència, encara que d’una manera molt suau, a la dèria que el primat tenia per les dones. I, a la vegada, l’expressió fer l’ullet permet una nota de caire polític, referida als germans Josep i Rafael Ulled Altemir, nascuts a Sariñena (Osca), que destacaren dins de las forces republicanes que dirigia Lerroux —el papà al que la nota al·ludeix— a Barcelona. El primer era advocat i periodista, i s’encarregà de defensar a polítics i obrers republicans, així com d’assessorar a diverses societats obreres. Junt amb el seu germà Rafael i altres lerrouxistes, creà el setmanari La Rebeldía, i va anar a presó diverses vegades. El seu germà Rafael —igual que ell, sempre disposat a anar en primer rengle a les protestes— cuidà de la propaganda política i sindical del partit. Els dos foren durant anys diputats provincials i participaren activament en moltes candidatures polítiques republicanes.