DIBUIX 110.

OP. SCC Número 148, 27-10-1904, pàg. 696, b/n i violeta, (10,3 x 15 cm).

Títol: VIGILANT QUE NO S’ARREDRA (al costat del text).

Tema: Un pedrís, en el que dormen apilotats set pobres amb un més a sota. Un guàrdia, amb una llum a piles els enfoca i ells segueixen dormint en diferents postures.

Text:

—Alzaos, trinxeres vanos u os lanzaré con mis manos de vuestros lechos de piedra.

Signatura: Opisso, amb lletres separades com si fossin majúscules, a la part inferior dreta del requadre.

Tècnica: Tinta xinesa negra a la ploma. Violeta tipogràfic per a la nit i les ombres.

Comentari: S’aprofita una frase de l’escena cinquena del Tenorio, a la segona part. Al cementiri, Don Juan veu que les estàtues es mouen i diu:

—¡Alzaos, fantasmas vanos y os volveré con mis manos a vuestros lechos de piedra!

Canvia l’expressió fantasmas per trinxeres —vol dir trinxeraires, vagabunds que no tenen on dormir i són perseguits pels guàrdies municipals i els vigilants de barri—.