DIBUIX 385.

OP. SCC Número 448, 22-12-1910, pàg. 809, b/n, (20 x 15 cm).

Títol: A LA FIRA DE PESSEBRES.

Tema: Davant d’una parada de figuretes de pessebre —dues cases, tres galls, tres porquets, una parella de pagesos i un ase— un comprador —alt, barba i bigoti, ulleres de muntura fina, barret fort, coll alt, americana fosca, pantalons a ratlles, sabates grises— assenyala al venedor —barba de dies, vestit gris, armilla, camisa, bufanda i barret flexible amb cinta— i agafa de la mà a un nen —gorra, bufanda, jersei, pantalons curts, mitjons negres i botes rosses— que duu una gran casa de la joguina que li acaben de comprar. El firaire modela un gall que té a les mans, i per a fer-ho disposa de la pasta d’una petita llauna i d’una vareta d’escultor que hi ha sobre de la taula. Darrera la parada, una vella amb mocador blanc al cap, manteleta negra, brusa i davantal blancs, somriu.

Text:

—A vostè em sembla haver-lo sentit cantar al Tívoli.

—Sí, senyor, sí: era tenor.

—Doncs, si que ha tornat a menys.

—Ca, faig el mateix que feia: galls. .

Signatura: Opisso, amb lletres separades com si fossin majúscules, a la part inferior dreta del dibuix.

Tècnica: Tinta xinesa negra a la ploma i ús del paper de puntets.

Comentari: El venedor d’una parada de la Fira de Santa Llúcia —muntada davant la Catedral de Barcelona i dedicada al món del pessebre— fa figuretes que representen galls. Abans també feia galls, però es tractava de les notes desafinades que cantava damunt l’escenari del teatre Tívoli quan era tenor.