DIBUIX 53.

OP. SCC Número 105, 31-12-1903, pàg. 840-841, b/n, (15 x 24 cm).

Títol: EL CONCERT DE L’ORFEÓ.

Tema: L’exterior del teatre Onofri, amb tot de gent. Una dona ven pomes o patates d’uns sacs a una nena a la que acompanyen dos nens, un amb gorra de cop; passa un soldat a qui una minyona agafa del braç; hi ha tot d’obrers que es miren l’anunci de les representacions; un cec toca la guitarra, mentre que la dona que l’acompanya canta o recita el que posa als papers de rengles que porta a les mans davant un públic format per una minyona amb un nen en braços, dues nenes, potser una és un nen amb faldilla, i un gos, que se’ls miren; el teatre té reixes a l’entrada del pati interior i es veuen penjats uns llums elèctrics; al fons, lluny, arbres i cases de veïns. En un cartell posa Teatre Onofri, al costat de Santa Madrona. Orfeó Català, també hi ha un text només insinuat. Tros de terra cobert amb llosses.

Text:

—Mira, si en són de clericals aquesta gent que no podent cantar a Santa Madrona, canten al costat.

Signatura: Opisso, amb lletres separades i inclinades cap a la dreta, com si fossin majúscules. A la part inferior dreta del requadre.

Tècnica: Tinta xinesa negra a la ploma i tocs de carbonet.

Comentari: El teatre Onofri tenia el seu local al costat de l’església de Santa Madrona, a Barcelona. En ell actuava l’Orfeó Català, que encara no disposava de la seu del Palau de la Música, que es va començar a construir al 1905. El comentari del l’obrer posa de relleu el sentiment contrari a la religió que hi havia entre un gran número de treballadors.