DIBUIX 295.

OP. SCC Número 355, 04-03-1909, pàg. 136, b/n, (21 x 14,5 cm).

Títol: UN SUST.

Tema: Escena a l’habitació conjugal. La dona, de peu, ha obert el finestró i mira al carrer. Porta una bata llarga i, a sobre, una manteleta. Té el cabell cap amunt i lligat amb una cinta. Una llarga cortina, recollida a banda i banda, la flanqueja. El marit, amb pijama de pelfa i de genolls sobre el llit —que té una coberta estampada de flors— fa cara d’alarmat. Sobre la tauleta de nit hi ha una espalmatòria amb espelma i un despertador que marca prop de les tres. Sobre el capçal hi ha una pica per a l’aigua beneita i es veu un tros de quadre. Als peus del llit hi ha penjats uns tirants i al costat hi ha una petita catifa amb dues botes d’home.

Text:

Signatura: Una o amb una erra a l’interior, a la part inferior dreta del requadre.

Tècnica: Tinta xinesa negra a la ploma, sobre paper de puntets per a posar de relleu la foscor de l’habitació.

Comentari: A finals de febrer de 1909 va fer molt fred a Barcelona —el termòmetre arribà a menys tres graus; i al mes de març la mínima quedà situada en els zero graus—. L’autoritat, a qui irònicament s’anomenava D. Clodoaldo, quan les temperatures eren tan baixes, prenia la decisió de salar els carrers, per a evitar patinades dels vehicles i caigudes dels vianants. Tot i això, una segona lectura de l’acudit pot fer referència a que la censura governativa —que també rebia el nom de D. Clodoaldo, encara que el nom més comú era Doña Anastasia— havia suprimit tantes informacions que als diaris semblava que hi hagués nevat, dels molts espais en blanc que hi havia a les pàgines.