DIBUIX 122.

OP. SCC Número 176, 11-05-1905, pàg. 295, b/n, (20,3 x 14 cm).

Títol: UNA VERITAT.

Tema: Un lladre, amb una peça de roba llistada a sota del braç dret, és agafat al mig del carrer per dos policies. Un d’ells, de paisà —barret fort, bufanda a ratlles, americana fosca, armilla, pantalons foscos i sabates amb botins—, l’amenaça amb el puny esquerre tancat i amb la mà dreta aguanta un pal. El guàrdia —d’uniforme, sabre al costat, gran bigoti negre— agafa al detingut pel coll. El malfactor porta una gorra tirada enrere, un jersei cordat pel davant, pantalons negres i sabates blanques a retaló. El terra és de llambordes i al darrera hi ha un grup de ciutadans que segueixen l’escena.

Text:

—Perquè he robat una peça m’engarjolen. En canvi en Roca i Roca va afanar tot un drama i encara es passeja.

Signatura: Una o amb una erra a l’interior, a la part inferior dreta del requadre.

Tècnica: Tinta xinesa negra a la ploma amb esquitxat.

Comentari: Hi havia lladres especialitzats en robar peces de roba, la policia els detenia i passaven curtes temporades a la presó. En aquest cas, el tema s’aprofita per a acusar de plagiari al periodista i escriptor Josep Roca i Roca, director dels setmanaris La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa, amb els que ¡Cu-Cut! estava decididament enfrontat.