21
Policia de seguretat

L’oficina principal de la policia de seguretat es troba a la tercera planta del gran edifici de policia que té l’entrada a Polhemsgatan. Se sent un xiulet que ve de l’àrea de descans de la presó situada al sostre del mateix edifici. El cap del departament de mesures de seguretat és en Verner Zandén. És un home alt amb el nas punxegut, ulls petits i negres com el carbó i una veu molt greu. Està assegut a la cadira de l’oficina darrere l’escriptori, amb les cames separades, i aixeca una mà relaxada. Una llum blanquinosa es cola per la petita finestra que dóna a l’eixida. Hi fa olor de pols i de bombeta reescalfada. En aquesta insòlita i avorrida habitació hi ha dreta una noia jove anomenada Saga Bauer. És detectiu especialitzada en grups antiterroristes. La Saga Bauer només té vint-i-cinc anys. Porta unes cintes verdes, grogues i vermelles entrellaçades en els seus cabells llargs i rossos. Sembla una huldra,^[6] sempre al mig d’un raig de llum en una clariana. Porta una arma de foc de gran calibre a la pistolera d’espatlla sota una jaqueta esportiva oberta amb caputxa i estampat del club de boxa Narva.

—He dirigit tota l’operació des de fa més d’un any —apel·la—. He investigat i he dedicat caps de setmana i nits…

—Però això es tracta d’una altra cosa —interromp el seu cap, somrient.

—Per favor, per favor…, no em pot menysprear un altre cop.

—Menysprear-la? Un tècnic del grup d’investigació criminal està greument ferit, han atacat un detectiu, hi ha un apartament que podria haver explotat i…

—Ho sé, hi he d’anar ara…

—Ja hi he enviat en Göran Stone.

—En Göran Stone? Fa tres anys que treballo aquí, no he pogut arribar mai al final de cap cas, aquesta és la meva àrea d’especialització. En Göran no en té ni idea, d’això…

—Ell se’n va sortir bé amb el tema dels passatges subterranis.

La Saga empassa amb penes i treballs abans de contestar:

—Aquell també era el meu cas, jo vaig ser qui va trobar l’enllaç entre…

En Verner s’hi oposa seriosament:

—Però la situació es va tornar perillosa; continuo pensant que vaig actuar bé.

Ella es posa completament vermella, abaixa la mirada, es tranquil·litza i intenta parlar amb calma.

—Me’n puc sortir, tinc la formació per fer-ho…

—Sí, però ara he fet una altra valoració.

S’estira el nas, sospira i posa els peus sobre la paperera de sota l’escriptori.

—Vostè sap que jo no sóc el resultat de cap pla d’igualtat —diu la Saga lentament—. A mi no m’han adjudicat la plaça, sinó que vaig ser la millor del grup en totes les proves, la millor fins i tot colpejant, he investigat dos-cents deu…

—Però si tot això ho faig perquè em preocupo per vostè —diu ell calmadament creuant-se amb els ulls blau clar de la noia.

—Jo no sóc ni cap nina, ni cap princesa, ni cap elfa.

—Però vostè és tan… tan…

En Verner es posa molt vermell i després alça la mà amb un gest d’impotència:

—Molt bé, què dimonis, llavors diem que és la directora de la investigació preliminar però que en Göran Stone també hi serà i estarà pendent de vostè.

—Gràcies —diu ella amb un somriure alleujat.

—Però no és cap joc, recordi-ho —diu ell amb una veu greu—. La germana de la Penélope Fernández és morta, executada, ella mateixa està desapareguda…

—He percebut una activitat creixent en molts dels grups d’ultradreta —diu la Saga—. Estem investigant si el Front Revolucionari es troba darrere el furt d’explosius a Vaxholm.

—L’important, naturalment, és esbrinar si hi ha amenaces immediates —explica en Verner.

—Ara mateix el radicalisme és bastant desmesurat —continua ella, molt impacient—. Vaig estar en contacte amb Dante Larsson al MUST^[7] i diu que compten que hi haurà sabotatges durant l’estiu.

—Però ara concentrem-nos en la Penélope Fernández —somriu en Verner.

—Naturalment —diu la Saga ràpidament—. Naturalment.

—La investigació tècnica coopera amb el grup d’investigació criminal però en general s’hauria de mantenir al marge.

La Saga assenteix i espera abans de fer la pregunta:

—Arribaré a poder completar aquesta investigació? Això és important per a mi, perquè…

—Sempre que s’estigui quieteta —l’interromp—. Però no en tenim ni idea, de com acabarà això, ni tan sols sabem on comença.